Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
els Eixaders
Despoblat
Antic poble
Despoblat i antic poble del municipi de Belianes (Urgell), proper a l’extrem NW del terme, vora l’antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d’Urgell.
S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes
vegueria de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya.
Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants
Operació antigihadista a Terrassa
Una jove de 19 anys és detinguda a Terrassa pels Mossos d’Esquadra, acusada d’incitar i reclutar joves per a l’autoanomenat Estat Islàmic La jove utilitzava amb aquest propòsit diverses xarxes socials i tenia uns dos-cents seguidors L’operació té lloc després de la detenció de dos homes a Roda de Ter Osona el 22 de març, que van ser empresonats sense fiança pels delictes d’adoctrinament, enaltiment o incitació a cometre delicte de terrorisme
Fòrum de la Unió per la Mediterrània a Barcelona amb veto al president de la Generalitat
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, veta la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona Borrell vol evitar que es doni ocasió al cap de govern català per “vilipendiar Espanya” El dia 11 Joaquim Torra envia als assistents a la reunió el discurs que tenia previst i on defensa l’autodeterminació de Catalunya i reclama la llibertat dels presos polítics
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
província de Catalunya

Diputats de la generalitat de Catalunya (1359-1714)
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
La justícia denega als hereus de Franco la propietat del Pazo de Meirás
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia dictamina en una sentència que els hereus de Francisco Franco han de retornar al domini públic el pazo de Meirás la Corunya, on el dictador tenia la residència d’estiu El Tribunal estableix que la propietat passà a Franco com a cap d’estat i no a títol personal, i que el suposat “regal” fou obtingut a través de coaccions i la inscripció en el registre de la propietat 1941 fou fraudulenta
Condemnats els agressors de l'Alba
L'Audiència de Barcelona condemna a 20 i 22 anys de presó respectivament la mare i el padrastre de l'Alba, la menor que va patir maltractaments físics l'any 2006 quan tenia 5 anys L'Audiència considera provat que el padrastre va causar les lesions a l'infant i que la mare no va fer res per a evitar-ho D'altra banda, la sentència descarta que els fets responguin a un intent d'assassinat
Patronat d’Obreres de l’Agulla
Sociologia
Patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal l’any 1910 a Barcelona amb la intenció de protegir les obreres de l’agulla.
Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat" brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada