Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
tenebrari
Cristianisme
Canelobre alt, triangular, per a quinze ciris (ciri de fas), que era utilitzat en l’ofici de tenebres de Setmana Santa, abans de la reforma del 1956.
biomaterial
Biologia
Material tolerable i inert per a l’organisme, destinat a ésser utilitzat com a implantació per a substituir un òrgan o un teixit orgànic danyat o emmalaltit.
Actualment hom empra una quarantena de biomaterials silicona, tefló, dacró, poliuretà, alumini, etc en implantacions òssies, articulars, cardíaques, vasculars, oftàlmiques, etc
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
Portocolom

Vista de Portocolom
Drserg | Dreamstime.com
Poble
Poble i port tradicional de Felanitx (Mallorca), establert, principalment, al llarg de la ribera occidental del gran port natural de Portocolom, el més gran (60 ha) i abrigat de la costa occidental de l’illa.
És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’…
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
comptador elèctric

Comptador elèctric monofàsic, el funcionament del qual és idèntic al del motor d’inducció; consisteix a fer girar una massa metàl·lica mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic rotatiu
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.
El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests temps T , o…
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat lineal perquè…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…