Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1970, amplià estudis a la Facultat de Dret comparat d’Estrasburg, on es graduà el 1973 Especialitzat en dret civil i mercantil, l’any 1971 cofundà el despatx Gay-Vendrell, amb seus a Barcelona, Madrid, Vic i Buenos Aires  Membre del Collegi d'Advocats de Barcelona , del qual ocupà el càrrec de degà del 1989 al 1997, en 1993-2001 fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola , membre del Consell d'Estat i president de la Unió Professional d’Advocats A Catalunya ha estat president de l’Associació Catalana d’Arbitratge 1989-97, que té al…

S’inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982 El 1983 entrà a Ràdio Reus, on el 1988 creà el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio El 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les collaboracions a Ràdio Barcelona , on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d’ El Terrat , emès amb intermitències fins el 2003 Llevat d’algunes intervencions com a collaborador en programes com ara Tot per l’audiència 1993, Persones humanes 1994 o Alataque 1992-93, la seva trajectòria professional posterior ha estat…

L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del sud-est F Junyent-A Mazcuñan La capella és erigida al bell mig d’un planell conreat, situat entre els masos Cans i Calet, prop de Salo, a la banda nord-occidental del terme Long 1°37’44” - Lat 41°51’00” Després d’haver passat el poble de Salo i havent-se acabat la carretera asfaltada, cal prosseguir pel mateix camí i travessar la riera, per desviar-nos poc després, a mà dreta, on s’inicia el camí que porta al mas Cans, prop del qual s’alça la capella La clau és a aquesta masia FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’…

Situació Aspecte de l’absis amb la seva finestra central d’esqueixada simple T Pollina S’arriba a Selvanyà també escrit Sauvanyà per una pista forestal d’uns 6 km en direcció est, que surt de Tost L’església de Sant Esteve de Selvanyà és dins el nucli de població MLlC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG721822 Història L’any 982, en la donació que el bisbe Salla va fer de l’església de Sant Miquel de Montpolt a favor d’Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d’aquests, l’ “ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost…” Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta…

Situació Vista del costat nord-est de l’antiga església, molt transformada al començament del segle XVII i modernament restaurada F Tur L’església de Sant Llop de Viabrea o de Sant Esteve de Viabrea es troba entre la riera de Sant Llop i la riera de Breda, a l’altura d’aquesta població i a la zona meridional del terme municipal de Riells de Mont seny Mapa 365M781 Situació 31TDG618219 JRR Història Es tracta de l’antiga parròquia rural documentada des del 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir de Sant Salvador de Breda, monestir que tenia importants propietats al seu…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot observar perfectament l’esquema estructural de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur L’església de Sant Nicolau es troba al veïnat del mateix nom, format per masies escampades al sector meridional del terme municipal d’Ordis, a uns 2,5 km d’aquesta població, prop del marge dret de l’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG925744 Per arribar a l’església de Sant Nicolau, que és propera al Mas Pagès, cal agafar un camí que surt de la carretera local que des de la N-II passa per…

Situació Aspecte exterior de la façana del mas ECSA - J Bolòs Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida Mapa 36-16420 Situació 31TDF049882 Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble el camí inferior, un camí carreter, hi porta JBM Història No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva tipologia…

L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió…