Resultats de la cerca

Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona 970-981 sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d' Oliba al monestir monjo des del 1002 i abat del 1008 al 1046 Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats, com els dos Arnau, Guifred, Ponç de Tavèrnoles, Oliba monjo, els seus collaboradors Gualter i Oere, Garsies de Cuixà i Salomó de Roda, etc Entre ells s’adreçaven cartes, es…

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de Camprodon…

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…

En la primera referència documental coneguda del lloc i la parròquia de les Preses, datada l’any 922, Elienard llega en testament a la seva muller Ricarda l’alou de les Preses, que havia adquirit per aprisió Uns anys més tard Ricarda emmaridà de bell nou amb un cavaller anomenat Salla aquest matrimoni fou el fundador del cenobi de Sant Benet de Bages, al qual feren donació l’any 957, per tal de contribuir a l’aixecament de la fàbrica, de l’alou de Sant Pere de les Preses Segons figura en el document, Ricarda cedí a l’esmentat monestir, per a remei de la seva ànima “ …ipsum nostrum alaude quem…

Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…

Situació Antiga església parroquial, característica pel seu absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes sense lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Serni era la parròquia del poble de Buseu, avui abandonat, que s’alça a 1 339 m d’altitud en un petit tossal dels contraforts de la serra de Cuberes Mapa 33-11252 Situació 31TCG449857 Buseu es troba a uns 7 km de Gerri de la Sal en direcció SE i a 1 km del mas de Sarroca sobre la vall del Riu Major ARD Història El lloc de Buseu apareix esmentat en la venda que Daniel feu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una…

Situació Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH429251 Història L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne L’any 1090, el comte Artau II donà, en “ excusatum ”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri Per…

Situació Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada M Masagué L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud Dista 6 km de Sabadell L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa Mapa L37-15393 Situació 31TDF316987 Un cop situats a Santa Perpètua de…