Situació
Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada.
M. Masagué
L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud. Dista 6 km de Sabadell. L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF316987.
Un cop situats a Santa Perpètua de Mogoda, població a la qual podem arribar des de Sabadell o des de Mollet per la carretera que uneix aquestes dues poblacions i que passa justament per la vila, arribarem a l’església parroquial pels carrers d’Anselm Clavé o de Camil Rossell, que conflueixen a la plaça de l’església. A ponent de l’edifici hi ha la rectoria, amb la casa del rector. (LIFL)
Història
El topònim del lloc apareix citat en un document de permuta de terres de l’any 990, pel qual se sap que un Jau personatge anomenat Mir bescanvià amb Odó, abat del monestir de Sant Cugat, unes vinyes que posseïa a Reixac per unes cases que aquest tenia al terme de Mogoda. Només vuit anys més tard, el 998, trobem ja la primera menció de l’església en una altra escriptura de permuta feta entre Ennegó Bonfill i l’esmentat abat Odó: entre les definicions de termes territorials dels béns immobles que Ennegó cedí a l’abat Odó, a canvi del castell i l’església de Gelida, es fa referència a l’“ecclesia de S. Perpetua”.
Al llarg del segle XI diverses escriptures de donació (1031, 1043, 1044, 1063) esmenten l’església de Santa Perpètua en l’afrontació territorial de terres, alous o altres béns. El jurament sacramental d’un testament efectuat l’any 1075 en aquest temple dona notícia de l’existència d’un altar sota l’advocació de sant Joan, on es feu el jurament; aquest altar continuava existint encara al segle XII, a desgrat de les reformes que s’havien practicat a l’església a la darreria del segle anterior, ja que altres documents fan esment de juraments sacramentals en aquest mateix altar.
De les obres que s’han mencionat n’hi ha constància per una acta testamentària datada el 1084, en la qual la testadora, anomenada Emma, llega quatre mancusos “ad opera ecclesie”. Probablement, es degueren a aquestes obres les restes romàniques del temple que han arribat als nostres dies.
L’església de Santa Perpètua no figura esmentada com a parròquia, segons la documentació coneguda, fins el 1089, any en què un testament atorgat per un tal Humbert notifica que llegà al monestir de Sant Cugat els alous que posseïa “in parrochia S. Perpetua de Mogoda”. El temple sofrí noves reformes a mitjan segle XII, fet que es pot constatar l’any 1144 amb una deixa testamentària per a les obres. Poc després, el 1178, fou consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. (RVR-MLIR)
Església
Planta de l’església amb la capçalera trilobulada, sota la qual s’han fet importants troballes arqueològiques.
J. M. Masagué
L’església actual de Santa Perpètua és un edifici format per tres naus i una capçalera triabsidal amb cimbori. Les naus tenen la planta en forma de rectangle allargat, i són cobertes amb volta apuntada la central, amb volta de canó seguit la de tramuntana i amb una coberta moderna la de migdia.
La capçalera, centrada en la nau central, té disposats els absis en forma de creu, amb l’eix del més ample que coincideix pràcticament amb l’eix de la nau —hi ha una lleugera desviació cap a llevant respecte de l’eix de la nau—, i el dels altres dos, segons un eix comú, perpendicular a l’anterior. Aquests absis delimiten una superfície rectangular que, mitjançant un cos prismàtic vuitavat, el cimbori, es cobreix amb una cúpula. L’espai que defineix aquesta estructura palesa una verticalitat que contrasta amb la disposició horitzontal clàssica del temple i dona èmfasi, així, a la transició entre la nau i el santuari. Aquest cos, que a l’exterior sobrepassa l’alçada de la coberta, va ser posteriorment sobrealçat per bastir-hi l’actual campanar barroc.
Adossada al mur de tramuntana hi ha la part baixa d’un segon campanar, de planta quadrada.
El conjunt, marcat per les transformacions que s’hi han fet a causa del seu ús ininterromput, mostra encara alguna resta de l’ornamentació dels murs. En unes golfes impracticables en l’actualitat, situades sobre la nau de migdia, ha estat possible observar, per la part que correspondria a l’exterior del mur sud de la nau central, unes arcuacions i lesenes que, partint de la capçalera, configuren un primer tram amb tres grups de dos arquets i, a continuació, un segon tram amb tres grups de tres arquets. La paret que queda a la vista del campanar de tramuntana presenta també una decoració d’arcuacions i lesenes, les quals formen dos grups de tres arquets. En el grup de l’esquerra hi ha un dels permòdols dels arquets, que hom va decorar amb un motiu vegetal incís.
Sota la capçalera hi ha la base i els fonaments d’un absis semicircular ornamentat amb lesenes que parteixen d’un sòcol baix. Aquesta base és revestida amb arrebossat i lliscat de morter de calç; és interessant aquest revestiment, sobretot si tenim en compte que aquest absis, quan va ser trobat, era segellat en la part superior per un paviment de rajoles gòtiques.
Bàsicament, l’església es pot considerar una capella bastida al segle XI, d’una sola nau amb absis semicircular, adossada per la banda de tramuntana a un petit edifici anterior, possiblement del segle X, que va forçar la construcció del campanar separat de la nau; aquest campanar sembla que no va ser mai acabat. Posteriorment, entre els segles XII i XIII, es va construir la capçalera trilobada i possiblement es va reconstruir la volta de la nau central, ja apuntada; la tercera nau és una ampliació més moderna. (JMaM)
Bibliografia
- Rius, I-III, 1945-1947, docs. 256, 331, 516, 562, 572, 635, 731,1102
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 188
- Vinyals, 1978, pàssim
- Puig i Cadafalch, 1983, III, pàgs. 110-112, 138, 139 i 662