Resultats de la cerca

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell A primer terme la cisterna V Hurtado Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la…

Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…

Situació Vista del campanar i les restes dels murs de la desapareguda església ECSA - M Anglada El poble de Calbinyà, situat a 1 013 m d’altitud, a l’esquerra del riu del Valira, s’esglaona pel pendent del puig de Calbinyà, gairebé enfront d’Anserall Les restes de l’església de Santa Margarida són als afores del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCG73929 S’hi pot anar per dues pistes diferents Una, de 4 km de recorregut, s’agafa a la sortida de la Seu en direcció a Puigcerdà, al cantó de tramuntana L’altra, amb un recorregut de 2 km, parteix d’un trencall que es troba a la carretera de la Seu a…

Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…

El Gran Hotel 1903 modernista situat al centre de Palma, projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, fou una fita inicial del turisme urbà Ara bé, la primera indústria turística, i de molt petites dimensions, era de “muntanya i neu”, als Pirineus, o, sense gaire neu, a Valldemossa i la serra de Tramuntana, seguint el model dels Alps suïssos També hi havia agències de viatges, com ara, des del 1910, Viatges Marsans Els hotels del turisme de “sol i platja” són més aviat dels anys 1920-30 Les grans àrees Una de les grans multinacionals del sector, Barceló Hotels & Resorts, començà…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

S'uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina