Resultats de la cerca

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…

Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…

Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556,…

A partir de l’any 1479 apareix com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic S’ha donat per segura la seva autoria sobre algunes peces contingudes en el Cancionero Musical de Palacio atribuïdes a ’Madrid' Molt probablement formà part de la primera generació de compositors representats en aquell manuscrit L’arcaisme del seu estil es manifesta en el fet que cultivà la cançó, en lloc del villancico , més propi de la generació de Juan del Encina Les obres conservades són De vevir vida segura , Por las gracias que teneis , Pues que Dios te fiso tal i Pues que creçe mi serviros…

Fundada al març del 1923, nasqué com a branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya Al novembre del mateix any se n’escindí, poc abans que l’aeroclub desaparegués, i canvià de seu social Fou presidida per Agustí Baranguer i tingué com a directius pilots com Ferran Llàcer o Josep Canudas Arrendà els terrenys del nou aeròdrom, més endavant batejat com Aeròdrom Canudas Realitzà tot tipus d’activitats aèries, exhibicions, bateigs d’aire i exposicions El 1926 modificà els estatuts per poder ser la representant oficial de l’aviació catalana i canvià el nom pel de Lliga…

Fou fundada el 1988 per Carles Lladó, que la presidí fins el 1999 Té la seu a Barcelona i fou la primera federació d’orientació esportiva de l’Estat espanyol La seva creació propicià una ràpida implementació de l’orientació a Catalunya, que guanyà nivell amb rapidesa Les successives presidències de Ferran Santoyo, Carlos Casado i Carles Loré continuaren la tasca de divulgació i promoció empresa pel primer president Catalunya ha estat sempre capdavantera d’aquest esport en l’àmbit estatal, amb 24 clubs i 655 federats l’any 2009 Organitza anualment les competicions en les diverses…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del príncep …

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders,…