Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
blanc
Alimentació
Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix del porc, i després cuit.
Euroregió de l’Arc Mediterrani
Regió econòmica europea formada per Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Aragó, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus.
Engloba aproximadament uns 10 milions d’habitants i és un dels eixos de desenvolupament econòmic més importants de la Mediterrània Les regions citades, a banda d’una història comuna, comparteixen cohesió comercial, interès en matèria d’infraestructures i la voluntat de dur a terme actuacions conjuntes en el marc de la Unió Europea
riu Boïlgues
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria, format al vessant oriental de la serralada que separa el País Valencià de Castella.
Passa per Vallanca per això és anomenat també rambla de Vallanca i desemboca al Túria a Ademús
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
capitania
Militar
Demarcació territorial sobre la qual exerceix jurisdicció un capità general.
A l’Estat espanyol, des del 1835 fins el 1984 les capitanies generals dites també regions militars foren nou entre les quals hi havia la de Catalunya , la de València i la de les Balears A partir d’aquesta data, i en un període de tres anys, hom ha previst d’anar-les reorganitzant fins a constituir-ne només sis, entre les quals hi haurà una regió militar dels Pirineus Orientals , que comprendrà Catalunya i Aragó, una regió militar de Llevant , que comprendrà el PaísValencià i Múrcia, a més d’una zona militar de Balears i una de Canàries , i cadascuna d’elles…
José Crisanto López Jiménez
Art
Historiador de l’art.
Doctor en medicina Un dels més consciençosos tractadistes de l’art renaixentista i barroc a Múrcia i el País Valencià Trobà la partida de naixement de Pedro de Orrente i les de baptisme de Nde Villacís i NSalcillo Té treballs sobre Nicolas de Bussy, Mateu Gilart, Andrés de Llanos, Salcillo, etc Collaborà al volum quinzè d' A History of Hispanic Painting , de CRPost Fou membre corresponent d’acadèmies de Madrid, Sevilla i València i de la Hispanic Society de Nova York i membre d’honor d’acadèmies de Còrdova, Burgos, Roma, Nàpols, Salern i Catània Collaborà, entre altres…
botàriga
Gastronomia
Menja feta d'ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se sol servir tallada en làmines, com a aperitiu, o ratllada o en pols, com a condiment d'alguns plats.
La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del PaísValencià, amb ous de melva o de bonítol
Actuació Valencianista d’Esquerra
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1932 amb el nom d’Actuació Valencianista.
Tenia per objectiu “propalar i afermar pertot arreu els ideals que propugnen la reconstrucció moral i política del PaísValencià” Dirigents Pere Mira Noguera, Elies Martí i Llorenç Buades Mantingué la seva activitat durant la Guerra Civil
Josep Ximénez
Botànica
Apotecari i botànic.
Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del PaísValencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i la seva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles
Felip de Valera
Història
Militar
Militar.
Austriacista, participà en la campanya que posà el PaísValencià en mans del rei arxiduc Carles III Aquest l’ascendí a general 1706 i el féu marquès de Valera 1707 Detingut pels filipistes, morí a la presó