Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
ordiat
Alimentació
Aigua d’ordi, preparada per cocció sobretot d’ordi perlat.
És refrescant i diürètic
desmidials
Botànica
Ordre de conjugàcies constituïda per algues unicel·lulars d’aigua dolça.
Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes o les de…
crema
Alimentació
Llet enriquida en greix per evaporació parcial de l’aigua.
Conté més de 18% de greix Quan en té un mínim de 48% hom l’anomena doble crema
sedatiu
Farmàcia
Dit del medicament emprat antigament, per via externa, per a sedar o calmar el dolor.
El més conegut era l’aigua sedativa de Raspail loció amoniacal camforada
tàlveg
Hidrografia
En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura.
En una vall drenada equival al llit per on corre l’aigua
oligodinàmic | oligodinàmica
Alimentació
Dit de l’efecte esterilitzador que alguns metalls, com l’argent i el coure, en quantitats petitíssimes, exerceixen en els bacteris.
Hom l’empra, ocasionalment, en el tractament de l’aigua de beguda
mormiriformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis, pròxims als clupeïformes, que es caracteritzen per la possessió d’un peduncle caudal molt estret, cua molt bilobulada, aleta dorsal oposada a l’anal (ambdues molt acostades a l’extrem inferior) i musell allargat, en forma de trompa; sovint posseeixen òrgans elèctrics en relació amb la musculatura caudal.
Totes les espècies són d’aigua dolça i exclusives dels rius africans
agrostemina
Química
Saponina de les llavors de la niella.
Pólvora amorfa, soluble en aigua, venenosa a causa del seu poder hemolític
matajaia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les enoteràcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles lanceolades sèssils i de flors d’un rosa purpuri.
Es fa a la vora de l’aigua, a quasi tot Europa
onòtrag
Mastologia
Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 100 cm d’alçada a la creu, que és de color falb. Les banyes del mascle fan 60 cm i tenen forma de S allargada.
Habita, a prop de l’aigua, a tota la conca del Zambezi