Resultats de la cerca
Es mostren 5342 resultats
Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament
Entitat bancària, afiliada a l’Organització de les Nacions Unides, més coneguda pel nom de Banc Mundial.
La seu és a Washington DC, EUA Fou creat el 1945 pels aliats després de la Segona Guerra Mundial El 1947 féu els primers préstecs, destinats a la recuperació econòmica dels països europeus que havien pres part en la guerra A partir del pla Marshall 1948, finançà projectes per a països en via de desenvolupament Els òrgans rectors de la institució són l’assemblea de governadors, cadascu dels quals representava el 1997 un dels 180 estats membres, i, pel que fa als assumptes corrents, una junta de 24 directors executius, cinc dels quals pertanyen als cinc països amb més participació en la…
Nathalie Sarraute
Literatura francesa
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora francesa d’origen rus Natalija Il’anova Čern’ak.
A vuit anys anà amb la seva mare a viure a París, on més tard estudià dret i literatura En casar-se 1925 adoptà el cognom del seu marit Durant l’ocupació alemanya de París hagué d’amagar la seva condició de jueva Influïda per JJoyce i MProust, defensà punts de vista innovadors en literatura rebuig de la linealitat del discurs, l’inconscient com a objecte de la creació literària, eliminació de l’argument, dels personatges i del narrador convencionals, preeminència de la sensació, èmfasi en l’aspecte connotatiu del llenguatge, etc Exposà aquests temes en assaigs L’Ère du soupçon , 1956 Paul…
ribera de Dalt
Vall
Nom amb el qual és coneguda popularment la baixa vall de l'Ebre, aigua amunt del delta.
Associació Cultural Esportiva Montornès
Esport general
Entitat fundada a la població de la Pobla de Montornès el 1987, més coneguda com a ACEM.
Disposa d’un equip de competició federat en petanca La seu social de l’associació és en una antiga masia i disposa de diferents installacions camps de petanca, pista poliesportiva, frontó, dues pistes de tennis, minigolf i bolera El club té 120 socis
Sírmium
Ciutat
Antiga ciutat de la Pannònia inferior, corresponent a l’actual Mitrovica (Vojvodina).
Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…
Sant Salvador de Cirà
Monestir
Petit monestir benedictí situat en el terreny pantanós dins el municipi de Trullars (Rosselló), entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151 El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246 El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes No hi roman cap resta notable Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit
Northampton
Ciutat
Capital del Northamptonshire, a Anglaterra, Gran Bretanya.
És situada a la vora del riu Nene, al NW de Londres i a l’W de Cambridge Nucli important d’indústries del calçat i de pells adobades des del s XVII, actualment constitueix també un nucli d’indústria diversificada mecànica, de motors, d’aparells electrònics, de pintures, de plàstics, de productes farmacèutics, gràcies a la qual ha enregistrat un moderat augment demogràfic de 92 341 h que tenia el 1931 passà a 104 429 h a mitjan segle i a més de 127 000 h el 1971 Coneguda des del s VI, prosperà especialment al s XI Conserva dues esglésies del s XII Saint Peter i Saint Sepulchre
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de…
Bor
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera.
És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…