Resultats de la cerca

Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com…

Vida Format inicialment al Conservatori de Montpeller, posteriorment estudià contrapunt i fuga amb G Caussade al Conservatori de París 1913 i realitzà estudis de composició amb V d’Indy a la Schola Cantorum 1914-16 Integrant de l’anomenat Grup dels Sis , juntament amb L Durey, A Honegger, D Milhaud, F Poulenc i G Tailleferre, inicià la seva carrera de compositor amb els Tres interludis 1914 per a veu i piano basats en poemes de R Chalupt En la seva obra es poden observar tres fases La primera coincideix plenament amb els ideals estètics del Grup dels Sis pel que fa…

Fill del compositor Eduard López-Chávarri i la soprano Carmen Andújar Sotos , es formà musicalment al Conservatori de València, i amplià estudis de piano amb L Querol Parallelament estudià periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Des de la dècada dels anys seixanta es dedicà a la crítica i la docència, els dos pilars de la seva carrera Després de passar per alguns instituts de batxillerat, ensenyà a l’Institut Musical Giner de València, i fou professor d’estètica i història de la música al conservatori de la capital valenciana Com a crític, escriví en Las Provincias , Ritmo , Música , Scherzo…

La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…

Durant l’Alta Edat Mitjana, Tolosa fou un gran centre de la poesia i el cant trobadorescos, i al segle XIII hi foren actius Aimeric de Peghilhan, Pèire Vidal i Ramon de Miraval, entre d’altres Simultàniament, a la universitat, l’estudi de la música era inclòs en el quadrivi, al costat de l’aritmètica, la geometria i l’astronomia Un dels millors exemples de la música religiosa medieval tolosana és l’anomenada Missa de Tolosa , del segle XIV i autor anònim La forta influència de la tradició trobadoresca explica la preeminència de la música vocal respecte de la sacra fins ben bé al final del…

Estudià al conservatori de Praga i durant la seva època d’estudiant fou un dels fundadors del Quartet Smetana A partir del 1947 es dedicà plenament a la direcció i l’any següent s’incorporà com a director assistent a la Filharmònica Txeca Del 1951 al 1954 dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary i els dos anys següents, la Simfònica de Brno El 1956 es convertí en primer director de la Simfònica de Praga i durant aquest període també treballà regularment a l’Òpera Còmica de Berlín El 1964 acceptà el càrrec de director artístic de la Gewandhaus de Leipzig i el 1968 tornà a la…

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen…

Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23…

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca…