Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Michel Henry
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres obres…
Ernest Labrousse
Historiografia
Historiador francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique…
Lorenzo Lotto
Pintura
Pintor venecià.
Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia…
James Abbot McNeill Whistler
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador nord-americà.
Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery, Washington, La…
Fira de Sant Ermengol
Economia
Fira multisectorial celebrada anualment a la Seu d’Urgell.
Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el Boulevard del Comerç, la Fira d’…
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia
Historiadora.
Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és catedràtica d’història contemporània Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París Fou fundadora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales , que dirigeix, i des del 1996 és presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals Les seves principals publicacions són…
la Marsellesa
Música
Himne patriòtic militar compost el 1792 per Claude-Joseph Rouget de l’Isle, oficial de l’exèrcit francès, a Estrasburg, sobre text propi.
Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació…
Paul Rebeyrolle
Pintura
Pintor occità.
Arribà a París el 1944, rebé la influència de Picasso i de Soutine i pintà amb un gran realisme i deformant les formes Exposà per primera vegada el 1951 A partir del 1961 creà una obra abstracta donant gran valor a la matèria pictòrica fent-la gruixuda com si es tractés d’una escultura Invitat a visitar Cuba 1967, incorporà elements naturals com terra, pedres, etc, en la seva producció cubana Sol de Cuba , sèrie de Guerrillers Posteriorment, realitzà entre d'altres les sèries Les Prisonniers 1972, Faillite de la Science Bourgeoise 1973, Les Évasions manquées 1980-82, Germinal 1986, Les…
Jean-Pierre Faye
Literatura francesa
Escriptor francès.
Llicenciat en filosofia Adscrit al grup Tel Quel fins el 1967 i cofundador del collectiu i revista “Change” 1968 Es donà a conèixer com a poeta i publicà Fleuve renversé 1959, Couleurs pliées 1965, Verres 1978, Syeeda 1980, Le livre de lioube 1992 i Guerre trouvée 1997 En el camp de la narrativa ofereix una prosa oberta, de plans i seqüències, que admet diverses interpretacions i que exigeix la collaboració del lector Entre les rues 1958, La cassure 1961, L’écluse 1964, Les troyens 1970, Inferno 1975, etc Ha escrit, també, assaig Lé récit unique 1967, La théorie du récit 1972,…
Julien Benda
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i assagista francès.
Es féu conèixer com a literat a l’època de l’afer Dreyfus amb les seves collaboracions a la Revue Blanche La seva obra és dominada per les polèmiques contra Charles Maurras i contra Henri Bergson, l’irracionalisme dels quals criticà Le bergsonisme , 1912 Acusà també els intellectuals del seu temps de cedir a les pressions polítiques en perjudici de la racionalitat, denúncia que elaborà en la seva obra principal, La trahison des clercs 1927 Altres obres importants són Belphégor 1918, La fin de l’Éternel 1928, Esquisse d’une histoire des Français dans leur volonté d’être une nation 1932, La…