Resultats de la cerca
Es mostren 4165 resultats
refugiat ecològic | refugiada ecològica
Ecologia
Individu que es veu forçat a marxar del seu territori a causa de problemes ambientals.
La migració es pot deure a la destrucció del territori —per exemple, per l’augment del nivell del mar en algunes illes i deltes— o bé a la disminució dels recursos a causa de problemes climàtics, d’erosió del sòl o d’una altra mena En alguns països, el canvi climàtic pot provocar un gran nombre de refugiats ecològics Es calcula que un 16% de la població d’Egipte i un 10% de la de Bangladesh es veurà obligada a marxar els propers anys a causa de les inundacions de les zones costaneres
ria d’Arousa

Vista de l’illa d’Arousa
© CIC-Moià
Riu
Ria de Galícia, entre les províncies de la Corunya i Pontevedra, a l’embocadura del riu Ulla, que s’obre entre la punta de Falcoeiro i la d’Aguieira (26 km de longitud; 13 a 32 km d’amplada).
L’entrada és protegida per l’illa de Sálvora, voltada d’altres illots Al centre de la ria hi ha l’ illa d’Arousa illa d’Arousa , de la qual pren el nom, de forma irregular i amb platges a l’àrea oriental La ria presenta nombroses illes, probables testimonis de l’antic litoral, unides per tómbols A Toxa, Loaña, Mariña, Grove És la ria on hi ha més nuclis de població O Grove, San Xulián de Arousa, Vilagarcía, Rianxo, Esteiro, etc, que viuen de la pesca i d’indústries derivades
Jaume Conrado i Berard
Historiografia catalana
Historiador i polític.
D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
cap d’olla

Globicephala melaena
Elizabeth Zwamborn (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de cetacis odontocets, de la família dels delfínids, d’uns 5 a 8 m de llargada, amb el cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, amb les aletes pectorals llargues i primes i el cap molt gros i bombat, desproveït de rostre.
Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
Domingo Hospital Haffner
Golf
Jugador de golf.
Més conegut com Txomin Hospital, s’inicià com a professional el 1982 i participà en multitud de tornejos internacionals, principalment del circuit europeu, com l’Obert britànic La seva primera victòria professional arribà l’any 2010 en el torneig de Sicília, fet que el portà fins al 35è lloc del rànquing europeu Fora d’aquest circuit europeu, també guanyà l’Obert Casion Illes Canàries 1992, el Campionat de Catalunya de professionals 1996 i el Circuit Nacional de Pedreña 1999 És el creador de la forma de joc teamsome , especialitat per equips creada el 2011
Acaba el termini per a regularitzar les plaques solars
Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum 9 d’octubre de 2015, després dels quals les installacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les installacions estan connectades a la xarxa elèctrica la gran majoria Se n’exclouen les plaques tèrmiques per a escalfar aigua, les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes
Signatura de la declaració de Palma
Els consellers de Cultura Ruth Mateu Illes Balears, Santi Vila Catalunya i Vicent Marzà País Valencià signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura" Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural
El tifó Mangkhut causa greus danys a les Filipines
El tifó Mangkhut, un dels més violents en dècades, provoca una cinquantena de morts i grans destrosses a Luzon i altres illes del nord de les Filipines Posteriorment avança cap a Hong Kong, Macau i la Xina continental, on prop de 2,5 milions de persones són evacuades a la província de Guangdong Al llarg dels dies 17 i 18 disminueix la intensitat, convertint-se en una tempesta tropical Per les mateixes dates l’huracà Florence causa més de 30 morts a Carolina del Nord i altres estats del sud-est dels Estats Units