Resultats de la cerca

Residí molts anys a les illes Canàries sobre les quals publicà, conjuntament amb Sabin Berthelot, una Histoire Naturelle des îles Canaries en nou volums 1836-50 L’any 1826 féu un viatge per les costes mediterrànies d’Andalusia, Múrcia i els Països Catalans, fruit del qual foren els fullets Iter hispaniense 1836 i Otia hispanica 1853 Especialment en el primer d’aquests treballs descriu per primera vegada nombroses espècies catalanes i ibèriques i en dóna les localitzacions Herboritzà també pels voltants de Barcelona acompanyat de Marià de la Pau Graells

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…

Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara   Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre

En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…

Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines La junta rectora és constituïda per representants dels familiars de mossèn Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears el govern, la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca

Són animals gregaris, que viuen en moles molt nombroses i segueixen cegament un mascle adult s’alimenten de peixos i de cefalòpodes Fan migracions regulars a l’hivern van de les mars àrtiques a les temperades, i a l’estiu retornen a les fredes Són gairebé cosmopolites, bé que més freqüents en mars fredes Per a llur caça, sobretot a les illes Fèroe, els caçadors condueixen, amb les barques, el cap de la mola vers la costa, on, seguit de tota la mola, embarranca L’espècie més freqüent és Globicephala melaena

Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt

L’oca de bec curt es distribueix en el món en dues poblacions discretes L’una que nidifica a Spitsbergen i que hiverna a l’Europa continental W de Jutlàndia i Països Baixos i l’altra que nidifica a Islàndia i Groenlàndia i passa l’hivern a les illes Britàniques A la península Ibèrica és una oca molt rara, i als Països Catalans totalment excepcional, ja que solament es coneix la captura d’un exemplar caçat a la llacuna de l’Aufacada delta de l’Ebre, el 211274

A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes