Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Hunsrück
Massís
Massís d’Alemanya, entre els rius Saar i Rin, que forma part del massís esquistós renà (altitud mitjana de 500 m).
De relleu molt erosionat, amb valls profundes, és cobert de boscs
medievalisme
Afecció per l’edat mitjana, tendència a un retorn al pensament o a la manera de viure de l’època medieval.
rector
Cristianisme
Cap de l’administració d’un dels patrimonia en els quals se subdividia, a l’edat mitjana, el Patrimonium Sancti Petri .
drap de ras
Indústria tèxtil
Tela de seda lluent, que a l’edat mitjana era fabricada a la ciutat d’Arràs (Artois), famosa pels seus tapissos.
agulla de portal
Història
A l’edat mitjana, funcionari encarregat de cobrar l’arbitri de portes en una ciutat o vila murada, especialment a València.
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren expressats en lliures…
escriptori
Història
Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat…
tel de la llengua
Anatomia animal
Membrana estreta i prima vertical que uneix la part inferior mitjana de la llengua amb la part inferior de la boca.
velocitat pràctica de tir
Militar
Nombre de projectils que dispara, de mitjana, una arma per minut, tenint en compte el temps necessari per a carregar-la.