Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
sinterització
Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores
baroclinitat
Tall del gràfic de baroclinitat de l’atmosfera terrestre: les ordenades indiquen l’altura en km; les superfícies de temperatura constant (isotèrmiques, en vermell) i de pressió constant (isobàriques, en blau) són paral·leles en les zones de barotropia d’aire calent (en blau) i d’aire fred (en ocre), i es creuen en les zones de baroclinitat (zona frontal)
© Fototeca.cat
Meteorologia
Estat d’estratificació d’un fluid en què les superfícies de pressió constant s’intersequen amb les superfícies de densitat (o temperatura) constants.
punt triple
Física
Química
Estat termodinàmic d’una substància, definit per una pressió i una temperatura, en què són presents simultàniament les fases sòlida, líquida i gasosa.
corpuscle carotidi
Anatomia
Baroreceptor que, lligat al plexe carotidi i situat a la bifurcació de la caròtide primitiva, intervé en la regulació de la pressió arterial.
escletxa
Geomorfologia
Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
Aquestes fissures són perpendiculars als plans d’estratificació, tenen un paper molt important en la meteorització de les roques i afavoreixen la infiltració de les aigües
indicador
Tecnologia
Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics (velocitat, pressió, corrent elèctric, etc).
difusor
Física
Dispositiu on hom descelera un corrent de fluid, a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió; d’aquesta manera hom recupera en forma de pressió una part de l’energia cinètica que té el fluid després d’haver efectuat un treball i augmenta, així, el rendiment de l’aparell.
És un element molt emprat en les turbines, els compressors, les bombes, etc
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
Cos estrany a la tràquea i els bronquis
Patologia humana
Definició Són anomenats cossos estranys qualssevol objectes o substàncies que s’introdueixen a l’interior de la tràquea o d’algun bronqui, en general a causa d’una aspiració accidental Aquests cossos estranys poden originar diversos trastorns, segons la natura i la grandària, des d’una infecció broncopulmonar fins a una insuficiència respiratòria greu Edat i causes L’aspiració de cossos estranys que s’insereixen a la tràquea o els bronquis es produeix especialment en els infants, sobretot si tenen edats compreses entre 1 any i 3 Així, el 75% dels afectats són menors de 4 anys, el 18% tenen de…
corda
Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…