Resultats de la cerca

Neuròleg i anatomopatòleg, és autor d’importants estudis sobre les lesions involutives del cervell Ha donat nom a una forma específica de demència presenil malaltia d’Alzheimer i a unes lesions molt característiques de la glia en els processos de demenciació plaques d’Alzheimer

Proposà la teoria granular del citoplasma i descobrí la tècnica de fixació per deshidratació a baixa temperatura Fou el primer a isolar els àcids nucleics i a donar-los nom

Combaté tota forma d’autoritat absoluta, bo i defensant la doctrina, molt avançada per a la seva època, que la sobirania resideix en el poble Escriví Jurisprudentiae romanae methodice digestae 1586-92, Civiles conversationes 1601-11 i Politica methodice digesta 1613 El seu cognom era Althaus

Professor a Kiel 1934-36 i a Colònia a partir del 1940 Obtingué el Premi Nobel de Química el 1950, ensems amb el seu mestre Otto PH Diels, per haver aconseguit la síntesi diènica reacció de Diels-Alder

Conjugà el germanisme d’un Dürer amb l’estil italià sèrie dels Dansaires de bodes , retrats de Luter, Melanchthon, etc pel petit format dels seus gravats fets al coure, és inclòs dins el grup anomenat “mestres petits” Fou també bon pintor i orfebre

Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J Wolf Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat Dirigí la collecció de música alemanya Organum 1950, l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen 1951-61, la nova edició de les obres de JS Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música…

Creador de la denominació Triàsic per a l’estrat més baix del Mesozoic Dirigí l’explotació de les mines de sal de Friedrichshall, on desenvolupà processos innovadors

Començà pintant sobre vidre alhora que feia gravat xilogràfic, linòleum, aiguafort i fotografia Al Bauhaus inicià les seves experiències de pintura planimètrica També estudià la imbricació de perspectives i l’estudi gestàltic Féu estudis sobre el color publicats en el llibre Interaction of color La seva pintura en els Homenatges al quadrant té per constant de reproduir 304 quadrats inscrits uns en els altres i de desenvolupar sobre aquests les múltiples possibilitats dels colors en la seva interacció i visualització

Fou deixeble de Rde Lassus a Munic vers el 1582 i d’AGabrieli a Venècia 1584 Fou un dels primers a Alemanya que feren ús del nou estil del baix continu Escriví Sacrae Cantiones, Canzonette spirituale , misses, motets, vespres i obres d’orgue

Estudià a Göttingen i va haver d’exiliar-se per la seva participació en l’aixecament d’aquesta ciutat Professor de les universitats de Brusselles, Frankfurt i Leipzig, fou un entusiasta krausista i, gràcies a la seva estada a París i a Brusselles, difongué el krausisme a França, d’on passà a la península Ibèrica La seva obra Cours de Droit naturel 1837 fou traduïda al castellà 1841 per Ruperto Navarro García, amic de Sanz del Río, el qual fou deixeble d’Ahrens a Brusselles el 1843 i el 1844