Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
Anna Cruz Lebrato

Anna Cruz Lebrato
RIVAS ECÓPOLIS
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Base escorta, s’inicià als Maristes de Badalona, d’on passà al Badalona Bàsquet Club S’incorporà en categoria infantil a l’equip Universitat Barcelona BF, on jugà fins a la temporada 2004-05 Fou campiona d’Espanya júnior tres anys seguits 2002, 2003, 2004 La temporada 2004-05 fou campiona de la Lliga femenina i la de 2005-06 fitxà pel CB Ciudad de Burgos La temporada 2008-09 retornà a Catalunya per jugar al CB Olesa-Espanyol Entre els anys 2009 i 2013 jugà al Rivas Ecópolis de Madrid, i posteriorment fitxà per l’equip rus del Nadejda Orenburg 2013-16, jugà als nord-americans New York Liberty…
Juny 2013
Dissabte 1 Multitudinàries protestes contra el govern turc La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia 2002 Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern Les protestes cedeixen a mitjan mes de…
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord…
Hristo Stojčkov
Futbol
Futbolista búlgar.
Debutà professionalment al CSKA de Sofia, equip amb el qual del 1986 al 1990 guanyà tres Lligues i tres Copes Aquest any fitxà pel FC Barcelona , que l’any 1995 el traspassà al Parma italià El 1996 tornà a fitxar pel club català, on jugà fins la temporada 1997-98 La mateixa temporada 1997-98 jugà al CSKA de Sofia i a l’Al-Nasr de l’Aràbia Saudita i, posteriorment, fitxà pel Kashiwa Reysol del Japó 1998-99 i pels equips nord-americans Chicago Fire 2000-02 i DC United 2003 Davanter agressiu, el seu joc es basava en la potència i la velocitat Durant les sis temporades que jugà amb el FC…
,
La Seda de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial inicialment tèxtil i posteriorment química, constituïda l'any 1925 a Barcelona.
La seu, en un principi a la ciutat de Barcelona, es traslladà posteriorment al Prat de Llobregat Baix Llobregat Les seves accions cotitzaren en borsa Fundada per un grup holandès, començà fabricant raió i esdevingué el primer grup tèxtil productor de fibres artificials i sintètiques de l’Estat espanyol Fins a la darrera dècada del segle XX la multinacional dels Països Baixos Akzo en fou l’accionista majoritari La sortida d’Akzo de l’accionariat amb la venda de les participacions a alguns dels accionistes donà lloc a un conflicte en la direcció de l’empresa Malgrat les dificultats…
Cigonya negra
La cigonya negra Ciconia nigra és un ocell escàs a casa nostra És inconfusible pel seu plomatge, predominantment negre, tret de les parts inferiors, que són blanques És lleugerament més petita que la cigonya no sobrepassa els 96 cm Oriol Alamany Als Països Catalans és un migrador molt escàs, però sembla regular, almenys a la tardor, a la CatalunyaNord i resta del Principat A les illes Balears, ha estat citada a Menorca, Mallorca i Formentera, i hi sembla més escassa, potser només accidental També sembla molt més escassa al País Valencià, sobretot a la…
el Vallès Oriental

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…
Ecologia i medi ambient 2011
Ecologia
Fukushima reobre el debat nuclear La catàstrofe de Fukushima va reobrir el debat mundial sobre les centrals nuclears © Fototecacat El debat mundial sobre l’energia nuclear es va reobrir amb força el 2011 després que el terratrèmol i el posterior tsunami de l’11 de març provoquessin un dels accidents més greus en la història d’aquest tipus d’energia La central nuclear de Fukushima I en japonès, Fukushima Dai-ichi, uns 238 km al nord-est de Tòquio Japó, va quedar fora de control durant més de tres mesos i va deixar anar a l’atmosfera i al mar grans quantitats de radioactivitat, fet que va…
Narbona
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Aude, França.
Situada a la plana vitícola del baix Llenguadoc, a 12 km de la Mediterrània, és un nus de comunicacions viàries i ferroviàries molt important, amb rutes vers els Països Catalans i Espanya, vers Aquitània i l’Atlàntic i vers la vall del Roine, Itàlia i l’Europa del nord La Robina, canal que uneix l’Aude i el canal del Miègjorn a Pòrt La Novèla, travessa la ciutat Viticultura i comerç de vins Central atòmica de Malvesi Nucli turístic, amb l’estació balneària de Narbona-Plaja Fundació romana la primera colònia romana a la Gàllia que data del 108 aC, fou un port dependent primerament de la…
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…