Resultats de la cerca

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…

Exercí la carrera judicial Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta El 1943 fundà amb Xavier Casp l’ Editorial Torre , de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra El 1953 publicà la novella I la pau i la novella curta El salze a la sendera , ambdues amb components religiosos propers als de la novella catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent Poc després edità el recull de contes Cor al nu 1956 Collaborà també en diverses…

Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753 fou ambaixador al Vaticà i a Viena 1757 El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs secretari de guerra i de marina Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega 1768, incorporà la Lorena 1766 i feu…

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí  i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’…

Arribà a Chicago el 1937 i del 1939 al 1943 fou el vocalista de l’orquestra d’ Earl Hines , on es donà a conèixer Durant el període 1944-47 liderà una big band , i en 1949-50 fou el cantant més popular dels Estats Units Després seguí una carrera més discreta per night-clubs , cantant balades, fent imitacions, ballant i tocant la trompeta Malgrat la seva curta existència, la seva orquestra fou molt important per a l’evolució del jazz , pel fet d’haver integrat músics renovadors, que tenien dificultats a l’hora de ser contractats, com Ch Parker, D Gillespie, M Davis, A Blakey, etc …

Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…

Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…

Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i…

S’inicià en el Club Natació Reus Ploms, on competí durant gairebé tota la seva trajectòria Al final de la carrera també defensà el Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya El 1978 ingressà a la Residència Blume, on s’entrenà durant tres temporades, i passà a la Blume de Madrid, fins el 1988 Fou quatre vegades campió de Catalunya de llançament de martell 1984, 1986, 1987, 1991 i establí tres cops el rècord català En Campionats d’Espanya, assolí dues medalles de plata 1985, 1987 i tres de bronze 1981, 1982, 1986 També disputà algunes cites internacionals Com a tècnic…