Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al final del s IV…
Mediterrània
Mediterrània, d’Aristides Maillol, avui conservada al jardí de les Tulleries de París
© Fototeca.cat
Escultura d’Aristides Maillol inicialment anomenada El pensament.
Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Ha estat definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N’hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani
Paul-Élie Ranson
Paisatge nabí , per Paul-Élie Ranson
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor llemosí.
A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research Institute,…
Richard Parkes Bonington
Pintura
Pintor anglès.
Deixeble del baró Gros a França 1820 i amic d’Eugène Delacroix A Venècia 1826 fou influït pels vedutisti setcentistes Pintor romàntic de paisatge i de petites escenes històriques i orientals, tingué una gran influència sobre la pintura del seu país i, sobretot, sobre la francesa Fou un gran aquarellista Rouen , abans del 1822, i Posta de sol al país de Caux , 1828, a la Wallace Collection de Londres i en els seus olis Vista del parc de Versalles , al Musée du Louvre de París hom observa una simplificació de les formes i un tractament del color que el fan un dels inspiradors més directes de…
Sant Jaume de Campdorà (Girona)
Art romànic
L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760
Anatolij Nikolajevic Aleksandrov
Música
Compositor rus.
Es formà al Conservatori de Música de Moscou, on estudià piano i composició amb els mestres S Tanejev i SI Vasilenko, entre els anys 1910 i 1916, i on el 1923 aconseguí una plaça de professor de composició Compongué òperes, música de cambra i música orquestral, però destacà especialment amb la música per a piano, tal com ho demostren les seves catorze sonates per a aquest instrument Fou un compositor estretament vinculat a la tradició musical russa del segle XIX, i en les seves obres, de gran expressivitat i sentit del color tímbric, es deixa veure la influència d’A Skr’abin i S Rakhmaninov
Johann Hugo von Wilderer
Música
Compositor alemany.
Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a la manera de…
Matthaeus Le Maistre
Música
Compositor holandès.
El 1554 succeí a Johann Walter com a mestre de capella a Dresden, càrrec que abandonà el 1568 per problemes de salut El seu lloc fou ocupat per Antonio Scandello, que ja feia alguns mesos que n’havia assumit les obligacions Le Maistre fou un compositor essencialment conservador i, a partir de la seva conversió al luteranisme, adoptà la tradició musical protestant de J Walter i G Rhau La seva producció és majoritàriament religiosa Compongué misses, motets, magníficats i cançons sacres que mostren, en general, la influència pròpia de l’estil holandès posterior al 1500 Les seves interessants…
David Monrad Johansen
Música
Compositor i pianista noruec.
Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i Voluspaa 1926