Resultats de la cerca
Es mostren 2189 resultats
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al punt…
Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
Vallfogona de Ripollès

Portal d’entrada de la Sala o castell de Vallfogona de Ripollès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…
Puig-l’agulla

Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Alícia de Larrocha i de la Calle
Alícia Larrocha i de la Calle
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un…
,
Sant Llogari de Castellet o de la Sala (Castellterçol)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada Mapa L36-14363 Situació 31TDG214233 Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut Durant el trajecte només es troba a mig camí el…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà Bagada s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt…
Sant Salvador d’Arboçols
Art romànic
En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on era situada l’…