L’església vella de Bagà, dedicada a Sant Esteve és avui perduda. Estava situada al lloc que avui ocupen les ruïnes de l’església de Sant Sebastià, al nord de la vila de Bagà, al vessant dret del torrent de Paller. Dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà, el lloc de Bagà (Bagada) s’esmenta per primera vegada l’any 949, en una donació de béns del bisbe Radulf d’Urgell al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera menció directa de l’església de Sant Esteve és referenciada en l’acta de consagració de l’església monacal del monestir de Sant Llorenç, l’any 983, però d’una manera molt poc precisa. La menció fa referència a l’església de Sant Pelai, Sant Esteve i Sant Joan (ecclesiam que sancti Pelagii, et sancti Stephani, et sancti Johannis cum illorum ataudes, cum suas decimas et primitias et oblationes, fidelium et villas eorum). Joan Serra i Vilaró pensà en tres esglésies diferents: Sant Pelai no identificada, Sant Esteve de Bagà i Sant Joan de l’Avellanet. Possiblement podria tractar-se, però, d’una única església, la de Bagà, amb tres advocacions, que va perdre la primera i la de Sant Esteve quedà com a titular. L’església de Bagà (Bagazano) surt esmentada també en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datable del final del segle X o començament de l’XI. Al segle XIII era parròquia i consagrada a Sant Esteve, Santa Maria i Sant Julià. Situada fora el recinte urbà de la vila que es configurà al peu del castell dels Pinós a partir dels privilegis atorgats per Galceran III i la seva muller el 1233, l’església parroquial entrà en conflicte amb la capella del castell, coneguda amb l’advocació de Santa Maria del Castell o de Palau. Els senyors de Bagà havien construït aquesta capella en el seu castell i els baganesos hi acudien durant les festes religioses i abandonaven així l’església parroquial de Sant Esteve. L’any 1255 el conflicte fou tan evident que el prior de Sant Jaume de Frontanyà, aleshores degà del Berguedà, intervingué en l’afer i determinà que els pobletans de Bagà no podrien anar els diumenges i festes de precepte a la capella del castell, la qual es reservava únicament per assistir-hi el dia del seu patrocini, intentant així salvaguardar l’església parroquial de Sant Esteve. Aquestes dificultats obligaren, però, a replantejar seriosament el problema i finalment hom decidí construir una nova església parroquial a la vila, dedicada també a sant Esteve. Les obres començaren durant els primers anys del segle XIV i la nova església no fou inaugurada fins el 1339 amb la qual cosa Sant Esteve vell restà totalment abandonada; finalment l’església vella fou enderrocada i en el seu lloc fou bastida posteriorment l’església de Sant Sebastià.