Resultats de la cerca

En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el …

Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques creixen en direcció cap a la llum

El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…

Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del 1932 com a home…

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals