Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles. De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres: és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions. Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems (la rel), mentre que la tija i les branques creixen en direcció cap a la llum.