Resultats de la cerca
Es mostren 2623 resultats
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’…
organitzador
Biologia
Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits (inducció).
Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
basta
Indústria tèxtil
En els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament iguals i consecutius.
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…
calcificació
Biologia
Procés de formació de la dentina i dels altres teixits durs de les dents a partir de l’evolució embriològica de l’esbós dentari.
ungla encarnada
Ungla encarnada
© Arxiu Fototeca.cat
Patologia humana
Ungla les vores de la qual creixen d’una manera anòmala en els teixits periunguials, principalment en l’ungla del dit gros del peu.
xinxa de fàbrica
Indústria tèxtil
Dona que treballa en una fàbrica, sobretot de filats o de teixits, que sol anar bruta i fer olor dels materials amb què treballa.
exobasidiàcies
Botànica
Família de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, de miceli paràsit sobre teixits vius de plantes verdes i que no formen cossos fructífers.
El principal gènere és Exobasidium
granuloma
Patologia humana
Lesió produïda per reacció dels teixits orgànics davant la presència d’un agent potencialment nociu, amb la finalitat d’aïllar-lo i destruir-lo.
Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi