Resultats de la cerca
Es mostren 2624 resultats
Toxèmia gravídica. Preeclàmpsia i eclàmpsia
Patologia humana
Definició La toxèmia gravídica o gestosi és una complicació de l’embaràs que es pot presentar des del cinquè mes de gestació fins una setmana després del part En una primera fase, anomenada preeclàmpsia , es caracteritza per un augment de la pressió arterial, edemes o acumulació de líquids en l’organisme, i proteïnúria o eliminació de proteïnes per l’orina sense un tractament adequat, pot evolucionar envers una fase més greu anomenada eclàmpsia en què a les alteracions anteriors s’afegeixen convulsions i pèrdua de coneixement, i que pot ésser causa de mort Freqüència i causes La toxèmia…
Tumor faringi
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, formen masses cellulars capaces de comprimir les estructures veïnes i que, quan es tracta de tumors malignes, poden envair els teixits propers o disseminar-se a d’altres regions de l’organisme Causes, tipus i manifestacions Hi ha una gran varietat de tumors faringis, ja que poden originar-se en els diversos teixits que formen les estructures de la faringe Així, hom diferencia diversos tipus de tumors faringis segons el comportament i l’origen Els tumors faringis…
Gota
Patologia humana
Definició La gota és una malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric urat monosòdic monohidrat i pel dipòsit de cristalls d’aquestes sals al ronyó, on genera la formació de càlculs, i sobretot a les articulacions, en les quals provoca inflamació Causes La gota és la conseqüència d’una alteració en el metabolisme de les purines , un tipus de substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules Entre els productes de degradació de les purines destaca l’ àcid úric , la concentració elevada del qual en l’organisme provoca la…
Breu història del vestit
Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…
organitzador
Biologia
Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits (inducció).
Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
basta
Indústria tèxtil
En els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament iguals i consecutius.
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…
calcificació
Biologia
Procés de formació de la dentina i dels altres teixits durs de les dents a partir de l’evolució embriològica de l’esbós dentari.
ungla encarnada

Ungla encarnada
© Arxiu Fototeca.cat
Patologia humana
Ungla les vores de la qual creixen d’una manera anòmala en els teixits periunguials, principalment en l’ungla del dit gros del peu.