Resultats de la cerca

L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal

La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme

Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena

El nudisme, com a moviment, nasqué al començament del s XX a Alemanya amb la formació dels primers grups de Nacktkultur ‘cultura del nu’ El moviment aviat s’estengué a Anglaterra, França, Escandinàvia i altres països europeus, i vers el 1930 es començaren a formar grups nudistes als EUA i al Canadà A partir de la Segona Guerra Mundial el moviment nudista s’ha anat incrementant, malgrat l’oposició que ha trobat en la legislació de molts països

Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur

La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960

Abans del s XII eren simples propietaris, però vers el 1192 s’assimilaren als funcionaris militars provincials, i més tard els substituïren Durant el s XIV gaudien d’una gran independència Al s XVII fou establerta una distinció entre els dàimios que s’havien oposat al shogun Yiesasu i els que s’hi havien sotmès Les reformes dels Tokugawa disminuïren llurs poders feudals i els imposaren algunes obligacions Foren un element molt important en la restauració del 1868

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918