Resultats de la cerca
Es mostren 119434 resultats
Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura
© Fototeca.cat
Història del dret
Història
Jurisconsult.
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1652-71 Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja , heretà del seu pare la comanadoria de Montesa Doctorat en dret a Salamanca 1627, fou catedràtic a València, on fou també fiscal 1632-42 de l’audiència El 1642 anà a la cort com a regent del Consell d’Aragó, que presidia el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco Fou membre del Consell de la Croada des del 1646, i el 1652 ascendí a vicecanceller Com a tal formà part de la junta de govern de Marianna d’Àustria 1665-72 Publicà Observationes illustratae decisionibus Sacri Supremi Aragonum Consilii…
Jacques-Yves Cousteau

Jacques-Yves Cousteau
© Fototeca.cat
Biologia
Geografia
Oceanògraf i naturalista francès.
Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
Věra Chytilová

Věra Chytilová
© Festival Finále Plzeň
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica txeca.
Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou…
Gilabert de Centelles i de Castellet
Història
Senyor de les baronies de Nules i de Centelles i conseller del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca 1343-44 El rei Pere li confià la castellania de Canet Rosselló el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva abans del 1347 i la potestat d’Albaida Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats 1347 El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de Mallorca Afrontà…
Enric Castella i Bertran
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat per la Universitat de Saragossa 1946, es traslladà a Madrid, on fou professor de farmacologia, terapèutica i veterinària legal a la Universitat Complutense 1947-88 Inspector veterinari de l’Ajuntament de Madrid 1952, després d’ampliar estudis als Estats Units el 1958 guanyà per oposició la direcció de la secció de contrastació d’aliments d’origen animal i de pinsos composts Membre de les comissions d’agricultura i ramaderia dels Planes de Desarrollo, el 1986 fou nomenat membre del comitè científic d’alimentació animal de la Comunitat Econòmica Europea i el 1992 membre de la…
Juli Carsalade du Pont
Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…
Ernst Jünger
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…