Resultats de la cerca
Es mostren 119444 resultats
Jean-Eugène Robert-Houdin
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista francès expert en telepatia i percepció extrasensorial.
És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per…
Jordi Boixaderas

Jordi Boixaderas
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway , de JB Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades , de J Galceran Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta 1984, de Shakespeare, dirigit per E Polls, La Ronda 1986, d’A Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan 1988, de…
Jens Stoltenberg

Jens Stoltenberg
© Guri Dahl, Scanpix / Oficina del Primer Ministre de Noruega
Política
Polític noruec.
Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…
Juan Gelman Burichson
Literatura
Poeta argentí.
Procedent d’una família ucraïnesa jueva emigrada a l’Argentina el 1928, el 1948 abandonà els estudis de química per dedicar-se a la literatura i la política Alineat amb grups comunistes inspirats per la Revolució Cubana, formà part del grup poètic El pan duro 1955-63, que defensava un art compromès amb la revolució El 1963 fou empresonat Des del 1966 exercí de periodista i ocupà càrrecs de direcció en diverses publicacions L’any següent s’uní a les Fuerzas Armadas Revolucionarias, fusionades als Montoneros i altres grups partidaris de la lluita armada, amb els quals dissentí progressivament…
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978,…
literatura valona
Literatura
Literatura conreada en való.
Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…
literatura uruguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a l’Uruguai.
Nasqué molt lligada a la cultura del Riu de la Plata i a les Cròniques d’Índies Després de la independència prengué una gran volada, que compensa el passat colonial, més aviat pobre La influència dominant fou el Romanticisme anglès i francès, i més avançat el s XIX la dels romàntics argentins exiliats, amb els quals hom intentà la recerca d’una expressió criolla, com havia fet a l’Argentina la primera generació de romàntics pels volts del 1830 Aquesta primera generació d’escriptors uruguaians no deixà cap obra remarcable des del punt de vista literari, però sí des de l’històric i l’ideològic…
ball
Ballarines egípcies executant danses acrobàtiques
© Corel Professional Photos
Dansa i ball
Seguit de passos, salts, gests o posicions, ordenats d’acord amb un ritme de cançó, una tonada instrumental o un simple acompanyament de percussió.
Els primitius se sentiren ben aviat atrets pel ball i el practicaren, amb un sentit màgic o religiós, al so d’algun instrument melòdic, d’algun cant, al ritme de les mans o d’algun altre mitjà de percussió Dels egipcis i dels hebreus han arribat molts testimoniatges de danses rituals Entre els grecs, el ball, desenvolupat juntament amb la música i la poesia, tingué vida sobretot en les representacions teatrals Entre els romans i els bizantins tingueren un èxit especial els balls d’espectacle, figuratius o realistes i eròtics De l’època dels trobadors hi ha força testimoniatges del conreu del…
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —tant la…
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició clàssica,…