Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Philippe Huttenlocher
Música
Baríton suís.
Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de Neuchâtel, d’…
Sébastien Érard
Música
Constructor francès d’instruments.
Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…
Nicolau de Pacs
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’…
,
Jaume Pallarès
Història
Cavaller, fill del ciutadà de Barcelona Bernat Pallarès, senyor del castell de Sant Esteve del Mur.
Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa
Esteve Paluzie i Cantalozella
Esteve Paluzie i Cantalozella
© Fototeca.cat
Edició
Educació
Historiografia
Pedagog, historiador i editor.
Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de…
Andreu Parera i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà amb composicions poètiques de caràcter satíric, moralitzant i conservador a La Roqueta , La Ignorància , La Aurora i altres revistes, publicades sota diversos pseudònims Ferostes , Andreu de la Neu , Claret Estrenà amb èxit peces líriques, de primer musicades per ell mateix Pau de la Pau 1894, Petardos i microbis 1896, Es cant de s’òliba 1902, La flor del bosc 1933, etc Després, amb música d’Antoni M Cervera, estrenà Luz negra 1932, que havia estat premiada el 1902 al concurs convocat per a la inauguració del Teatre Líric de Palma, i Miss X 1933 Deixà inèdites les comèdies…
,
Francesc Paradaltas i Pintó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneder.
Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona 1843
Editorial Sudamericana
Editorial
Editorial argentina amb capital català.
Fou fundada a Buenos Aires, el 1938, per un grup d’intellectuals argentins entre els quals hi havia Victoria Ocampo i Oliveiro Girondo sota la presidència de Carlos M Mayer L’empresari català Rafael Vehils adquirí progressivament la totalitat de les accions fins esdevenir-ne propietari absolut Ell fou qui contractà el català Antoni López i Llausàs per dirigir l’editorial 1939, que tingué una notable presència de catalans exiliats, després de la Guerra Civil Disposa d’un dels catàlegs més importants en castellà sobre obres i autors nacionals i estrangers, amb diverses colleccions i llibre de…
Societat d’Estudis Occitans
Literatura
Associació fundada el 1930 a Tolosa (Llenguadoc) per alguns intel·lectuals occitanistes, sota la presidència del filòleg Josep Anglada, que fou succeït pel poeta provençal Valèri Bernard.
El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis Occitans…
Orestes
Mitologia
Heroi de l’Arcàdia.
Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana Ifigènia , i…