Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
Castell de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a…
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…
Emma Bonino

Emma Bonino
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del Partit Radical al…
Joyce Carol Oates
Literatura
Escriptora nord-americana.
Graduada en literatura anglesa per la Universitat de Wisconsin el 1961 Exercí la docència en literatura i escriptura creativa a les universitats de Detroit 1961-67, Windsor Ontario, Canadà del 1967 al 1978 i, des del 1978, a la de Princeton, de la qual és professora emèrita des del 2015 S’inicià en la narrativa amb contes que aparegueren en revistes, part dels quals recollí el 1963 en el seu primer volum, By the North Gate L’any següent publicà la primera novella, With Shuddering Fall La seva obra tracta la violència en entorns quotidians especialment l’exercida contra les dones…
Olga Xirinacs i Díaz
Olga Xirinacs i Díaz (1987)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis, Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La muralla 1990, …
,
premi Andròmina
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana en la categoria de narrativa que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc" , d’ Amadeu Fabregat 1974 Els cucs de seda , de Joan Francesc Mira 1975 Matèria de Bretanya , de Carmelina Sánchez-Cutillas 1976 Ramona Rosbif , d’ Isa Tròlec JB Mengual i Llull 1977 Rondalla del retorn , de Josep Piera 1978 desert 1979 Crim de Germania , de Josep Lozano 1980 Honorable Mister R , d’ Ignasi Riera 1981 Àmbit perdurable , de Rafael Ventura i Melià 1982 Ducat d’ombres , de Joan M Monjo 1983 Calidoscòpic , de Celm Claver 1984 Mamilla, encara , de…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la…
Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca i Costa
©
Literatura catalana
Escriptora.
Nascuda al Barri Gòtic barceloní, escenari freqüent en les seves novelles, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat història, i en filologia catalana, especialitat literatura, per la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment exercí la docència com a professora d’història i de llengua catalana durant dotze anys, després dels quals es dedicà a la creació literària El 1997 publicà el seu primer llibre, la novella juvenil Qui és el penjat , gènere que, juntament amb l’infantil, ocupa una part important de la seva abundant producció literària, i que continuà, entre d’altres, amb…
La força d’Àreu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…