Resultats de la cerca

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en primeres núpcies 1455, d’…

Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…

Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies…

Es constituïren amb bandes que havien lluitat tant al bàndol francès com a l’anglès a la guerra dels Cent Anys i que després de la pau de Brétigny 1360 havien restat sense feina des d’aleshores es dedicaren a saquejar les terres occitanes, i per això Carles V de França procurà, pagant una part de llur soldada juntament amb el papa i el rei Pere III de Catalunya-Aragó, que passessin a Castella al servei d’Enric de Trastàmara, el qual ajudaren a conquerir la corona de Pere el Cruel 1365-68 Uns altres caps de les Companyies, a més de Du Guesclin, foren el mariscal francès Arnaud d’Audrehem i l’…

Fill de l’infant Joan pòstum i de Joana d’Àustria, filla de Carles I d’Espanya Successor del seu avi Joan III quan tenia tres anys d’edat, durant la seva minoritat governà la seva àvia Caterina 1557-62 i el cardenal Enric 1562-68, que el féu educar en la milícia i la religió Declarat major d’edat a 14 anys 1568, encomanà les tasques de govern a Martim Gonçalves de Càmara i Matinho Pereira Mogut per afanys expansionistes de croada contra els musulmans, i després d’un primer intent fallit 1574, desembarcà al Marroc 1578, però l’exèrcit portuguès fou desfet pels sarraïns a Qsar el…

Educat en el protestantisme més auster, estudià grec i teologia Gaudí del favor de Joana D’Albret i d’Enric IV El 1593 es convertí al catolicisme, per la qual cosa perdé el favor del rei Reduït a la misèria, es lliurà a un fervorós apostolat en defensa del catolicisme i en contra de les teories calvinistes Traduí Homer, l' Organon aristotèlic, Hesíode, etc També escriví unes Méditations sur les Psaumes 1588 i la Déclaration , on justifica la seva conversió Excellí, però, en el conreu de la poesia sonets, algunes estances i cançons i dos poemes religiosos en els quals manifesta,…

Destacat humanista, fou preceptor del futur Enric VIII Fou proclamat per Erasme com l’"Homer britànic”, però en una visió retrospectiva hom pot dir que la seva obra sobresurt més aviat per la manca d’escriptors contemporanis seus Es mantingué dins les formes de la sàtira medieval, com en The Bowge of the Courte 1504, contra la vida cortesana, o bé contra els eclesiàstics a Colin Cloute 1522 o el cardenal Wolsey Why Come Not to the Court 1522 Però no aconseguí d’assimilar plenament les noves formes renaixentistes La possible influència de Catul i de PRonsard es pot apreciar a…

Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…

Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…

El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal 1871-73, al Liceu 1880-81 i en altres teatres barcelonins Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d' El corregidor y la molinera , de Falla 1917 A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies Barcelona 1873 — 1956, fou catedràtic de declamació del conservatori…