Resultats de la cerca

S’inicià en el muntanyisme i practicà la natació com a soci del Club Natació Barcelonades del 1931 Fou un dels fundadors de l’Associació de Pesca Submarina, i l’any 1952 feu la primera immersió amb un escafandre fet per ell mateix També fou fundador del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines CRIS, que presidí 1968-84 Presidí l’Escola de Monitors Nacional i dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme Autor d’ Hombres de otro mundo 1954, el primer manual d’escafandrisme publicat a Espanya, collaborà en les revistes CRIS Revista de la Mar , Rumbo , etc També fou…

Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral Conca de Barberà…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana ,…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’…

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i…

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule…

El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…

Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en…