Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
Rosa Maria Morató i Rodríguez

Rosa Maria Morató i Rodríguez (davant)
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Especialista en fons i en cros, i una de les pioneres en els 3000 m obstacles, s’inicià a Navarcles Posteriorment entrenà a les ordres de Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell 1995-2002, de Domingo López al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i d’Octavi Garcia 2004 Competí amb el Futbol Club Barcelona 2002-06, abans de fitxar pel València Terra i Mar Assolí vuit títols de campiona de Catalunya de 1500 m 1999-02, 2006, 2007, 2008, 2010 i cinc de cros 2005, 2006, 2007, 2009, 2010 Establí diversos rècords catalans de 3000 m i de 10000 m, i també d’estatals de 2000 m obstacles, de 3000 m…
,
Edmund S. Phelps
Economia
Economista nord-americà.
Economista nord-americà Graduat a la Universitat d’Amherst 1955 i doctorat a la de Yale 1959, després d’uns anys en aquesta universitat i a la de Pennsilvània, el 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Columbia, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i científica Ha tingut càrrecs d’assessor i consultor en diversos organismes del seu país i internacional, entre els quals el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament BERD en 1991-1994 El 1981 ingressà a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i el 2000 fou nomenat membre honorífic de l’Associació…
Enric Morera i Català
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià UPV, i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu , com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994 Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià BNV, esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU…
Fòrum per a l’Estabilitat Financera
Organisme internacional que vetlla per l’estabilitat dels mercats financers.
Fou creat el 1999 a iniciativa del Grup dels Set per tal d’impulsar, amb aquest objectiu, l’intercanvi d’informació i la coordinació, tant entre els governs diversos com entre aquests i les institucions financeres internacionals En l’etapa inicial incorporava els estats del G7 Alemanya, el Canadà, els EUA, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més Austràlia, els Països Baixos, Singapur i Suïssa, a més de Hong Kong representats pels titulars de les respectives autoritats financeres o dels ministeris d’economia 26 en total les institucions financeres internacionals Banc Mundial , Fons…
Convenció Europea de Drets Humans
Dret
Tractat internacional pel qual es crea un sistema de protecció de drets humans en el marc del Consell d’Europa que fou signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per l’Estat espanyol l’any 1979.
En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals civils i polítics dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció Protegeix el dret a la vida abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni, prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament, de…
Atacama Large Millimeter Array

Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…
Carles Esplà i Rizo
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…
Guillermo Uribe Holguín
Música
Compositor i violinista colombià.
El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…
Olav Fartein Valen
Música
Compositor noruec.
Fill d’un missioner protestant, visqué cinc anys de la seva infantesa a Madagascar Estudià filologia i música a Oslo i el 1909 es diplomà en orgue al conservatori d’aquesta ciutat Aquell mateix any es traslladà a Berlín, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf i tingué ocasió d’estudiar a fons el contrapunt de JS Bach De nou a Noruega, el 1916, es dedicà a la composició i a la docència i ocupà el càrrec d’inspector de la collecció de música de la Biblioteca de la Universitat d’Oslo 1927-35 Ben aviat destacà com a compositor innovador, i la seva obra, a part d’algunes excepcions, fou rebuda amb…
simbomba
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions familiars o…