Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
autobiografia
Literatura
Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera autobiografia…
Bernat Lesfargas
Literatura
Escriptor i traductor occità.
Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…
José María Nemesio Otaño Eugenio
Música
Compositor i organista basc.
Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana 1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…
Al-Gezira
Historiografia catalana
Revista d’estudis històrics de la Ribera Alta del Xúquer, en català i en castellà indistintament, patrocinada per l’Ajuntament d’Alzira i fundada l’any 1984 gràcies a l’impuls d’Aurelià Lairón, arxiver municipal de l’esmentat Ajuntament.
Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…
rondó-sonata
Música
Model formal originat per la fusió del rondó i de la forma sonata.
Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F Mendelssohn Allegro…
Dies irae
Música
Seqüència de l’antiga missa de rèquiem, que comença amb els mots llatins Dies irae (’dia d’ira’).
Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…
Rapsodia de sangre
Cinematografia
Pel·lícula del 1956-1957; ficció de 108 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi A Isasi-Isasmendi, Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid ARGUMENT AIsasi-Isasmendi, Luis de los Arcos, Juli Coll GUIÓ A Isasi-Isasmendi, L de los Arcos FOTOGRAFIA Joaquín Hualde blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge, Mercè Canela pianista SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Nelida, Vicente Parra András Pulac, Albert Hehn Igor Solov, Lida Baarova Anna, Tomás Blanco Rotzy, Lluís Orduña Basiliev, Luis Induni Stanislav, Arturo Fernández Ustic,…
Noche de verano
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 101 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…