Resultats de la cerca

Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…

Situada sobre els monts Prenestins, produeix vins Anomenada Praeneste pels romans, constitueix l’únic pas cap a Roma per la vall del riu Sacco, recorreguda per l’antiga Via Latina Ciutat florent ja al s VIII aC, fou sotmesa a Roma després de la guerra llatina 338 aC Seu episcopal des del s IV, pertangué durant l’edat mitjana a la família Colonna, i fou objecte de disputes entre ells i els papes Erigida en principat 1449, fou adquirida pels Barberini Conserva restes de l’antiga esplendor romana i és cèlebre pel palau Colonna-Barberini s VII i pel compositor Giovanni Pierluigi da…

De ribes incertes i molt variables, sobretot a l’E, la seva superfície oscilla entre 10 000 km 2 en època seca i 25 000 km 2 en època de pluges octubre-desembre D’escassa profunditat mitjana de 2 m i màxima de 5 m, a la perifèria és cobert de canyissars espessos i conté nombrosos illots, habitats sovint per pescadors Rep diversos immissaris, els principals dels quals són, al S, el Chari amb el Logone, i a l’W, el Komadugu Yobe Té una rica fauna hipopòtams, cocodrils, llúdrigues, manatís i ocells aquàtics la pesca hi és molt abundant N'Guigmi és el centre més important

Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 —…

Correspon a l’actual municipi de Bellver de Cerdanya, entre l’estret d’Isòvol i el coll de Saig, a l’est, i el torrent de Ridolaina i Sant Martí dels Castells, a l’oest Al segle X constituïa el pagus de Talló, i formà part, a la baixa edat mitjana, del pagus de Baridà, bé que actualment hom anomena el Baridà només la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells Amb la fundació de Bellver de Cerdanya 1225 pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya fou establerta una batllia, d’on deriva el nom de la contrada

La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…

L’agricultura fou la base tradicional del municipi El sistema de regatge introduït a l’edat mitjana pels monjos de Cuixà aprofita les aigües de la Tet Hom conrea sobretot vinya vi de taula, i també hi ha fruiters i hortalisses La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà —d’on Bou ha esdevingut satèllit—, s’ha triplicat amb escreix des dels anys seixanta El poble 50 m alt depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà conserva les muralles al voltant del veïnat, i, al mig, l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època romànica i engrandida al segle XVIII, amb tres retaules…

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m

De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de Canovelles a l’edat…