Resultats de la cerca

Gaudí de la confiança de Dionís I el Vell i, en morir aquest, féu anar Plató a Siracusa perquè es fes càrrec de l’educació de Dionís II el Jove Més tard fou desterrat al Peloponès on organitzà un cos expedicionari amb el qual ocupà Siracusa 357-356 aC i destronà Dionís el Jove Topà amb l’hostilitat dels poderosos, que havia allunyat del poder, i del poble, que havia de suportar una feixuga càrrega d’imposts Morí assassinat pel cap del partit popular

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom

Advocat, per la seva efeminada constitució física fou encarregat per Lluís XV d’una missió secreta a Rússia 1755 fent-se passar per dona, enganyà l’emperadriu Elisabet I i aconseguí una millora de les relacions francorusses 1756 Lluità durant la Guerra dels Set Anys, i més tard fou secretari de l’ambaixada francesa a Sant Petersburg i a Londres 1762-77 En tornar a França, Lluís XVI l’obligà a portar vestits femenins Escriví Loisirs du chevalier d’Eon ‘Ocis del cavaller d’Eon’, 1775

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212

L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski

Fou deixeble d’Enric Ainaud, amb qui estudià violí a Barcelona Obtingué una beca de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a la qual pogué continuar els estudis de violí a Brusselles, ciutat on completà la seva formació instrumental i de cambra amb el violinista Onnou, entre d’altres Novament a Barcelona, estudià temporalment amb Enric Casals La seva carrera professional començà amb l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona, i més tard formà part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou primer violí