Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
teletext
Sistema teleinformàtic en què la informació, en imatges fixes, sobretot texts i gràfics, és transmesa juntament amb els programes televisius ordinaris, mitjançant senyals codificats.
El procés de codificació de la imatge no aprofita totes les línies teòriques 625, en el sistema corrent europeu Així, les línies que no tenen informació d’imatge serveixen per a transmetre els caràcters del teletext Els orígens del teletext cal cercar-los a Anglaterra, on el 1973 la BBC realitzà les primeres proves d’emissió experimental i després, cap al 1976, les emissions ja foren regulars Els sistemes de teletext actualment en funcionament varien segons els països n'hi ha de més senzills i de més complexos, tot depèn del nivell de qualitat desitjat i també de les característiques de la…
Agustí Borgunyó i Garriga
Música
Cinematografia
Músic i compositor.
Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en emissores…
, ,
Lalo Schifrin
Música
Compositor, director, arranjador i pianista de jazz argentí establert als EUA.
Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…
Antonio Fernández-Cid de Temes
Música
Crític i musicòleg gallec.
Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya…
Burt Reynolds

Burt Reynolds
(CC0)
Cinematografia
Actor i director de cinema nord-americà.
Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries Dan August , 1970-71 i en el cinema El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pellícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns Navajo Joe , 1966, de Sergio Corbucci 100 Rifles, 1969, de Tom Gries Sam Whiskey, 1969, d’Arnold Laven, i altres films com ara…
Walter Mosley
Literatura
Escriptor nord-americà.
Fill de jueva i afroamericà, aquest doble origen ha estat una influència rellevant tant en la seva vida com en la seva obra literària Després de graduar-se en ciències polítiques, el 1981 anà a viure a Nova York, on treballà en feines diverses i freqüentà els cercles de la cultura i la política afroamericanes El 1990 publicà la primera novella, Devil in a Blue Dress versió cinematogràfica de Carl Franklin, 1999, en el gènere policíac, inici d’una sèrie protagonitzada pel detectiu Easy Rawlins, amb la qual ha guanyat fama internacional A Red Death , 1991 White Butterfly , 1992 Black Betty ,…
Daniel Radcliffe
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral britànic.
Iniciat d’infant en telefilms David Copperfield , 1999 i al cinema The Tailor of Panama , 2001, de John Boorman, fou elegit protagonista de Harry Potter and the Sorcerer’s Stone 2001, de Chris Columbus, la primera de les pellícules de la sèrie de Harry Potter, basades en l’obra homònima de JK Rowling , personatge que interpretà en totes les següents Harry Potter and the Chamber of Secrets 2002, del mateix director Harry Potter and the Prisoner of Azkaban 2004, d’Alfonso Cuarón Harry Potter and the Goblet of Fire 2005, de Mike Newell Harry Potter and the Order of the Phoenix 2007…
Gustavo Re
Cinematografia
Actor.
Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito , 1965, Joan…
Jordi Lladó i Ferrer
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove s’interessà pel cinema, i filmà cintes amateurs , com el curt La madre 1964, que obtingué un primer premi en el Concurs Nacional del CEC Posteriorment, l’escriptor gironí Josep Maria Gironella li escriví l’argument i el guió literari de l’únic llarg que dirigí, Amor adolescente 1966, fet en 16 mm i després ampliat a 35 mm per a la seva distribució comercial 1968, que s’exhibí en diversos festivals i s’estrenà en sales d’art i assaig 1969 Aquell mateix any rodà, com a membre del Grup de Girona i amb els seus components, el curt És ben difícil de matar el petit monstre que tots…
Ramon B. Ivars i Amich
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…