Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…
teologia moral
Cristianisme
Part de la teologia que examina la conducta moral en el marc de la revelació.
En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…
Salvatore Quasimodo
Literatura italiana
Poeta, traductor i assagista italià.
Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…
Joaquim Xirau i Palau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia sota el mestratge de Jaume Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau a Barcelona Es doctorà a Madrid, on fou deixeble d’Ortega y Gasset i García Morente i on rebé influències de MBCossío, de la Institución Libre de Enseñanza Completà estudis a París Fou catedràtic d’institut a Vigo i catedràtic de la Universitat de Saragossa Finalment passà a la càtedra de la Universitat de Barcelona 1927, on exercí fins el 1939, i fou degà de la facultat de filosofia i lletres Fou membre de la Unió Socialista de Catalunya A la universitat formà un destacat grup de deixebles Calsamiglia,…
Galeusca
Història
Contracció dels noms de Galícia, Euskadi i Catalunya amb la qual fou designat el pacte establert l’11 de setembre de 1923 en una reunió celebrada al CADCI de Barcelona.
Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte Galeusca fou ratificat a…
Centre Català de Caracas
Entitat dels catalans residents a Caracas.
Fou creada arran de l’assemblea del 14 d’abril de 1945, sota la presidència d’August Pi i Sunyer L’objectiu social que proposà l’entitat era conrear i promoure el desenvolupament sociocultural català entre els seus membres a partir d’una diversitat de seccions d’activitat Patronat de Cultura Terra Ferma la més activa i important Coral Catalana Joan Gols Joventut Catalana Catalònia FC Grup Escènic Biblioteca Rodolf Llorens i Jordana, i dues comissions d’actes commemoratius patriòtics i festius El primer acte públic del centre fou la celebració, al teatre Avila, del centenari del naixement de…
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental, atributs…
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…
,
Josep Barberí i Santceloni
Historiografia catalana
Retòrica
Literatura catalana
Cristianisme
Cronista, historiador i crític literari.
Vida i obra Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i secretari del capítol Investigà la història de Mallorca i fou cronista oficial del regne El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor de llibres prohibits per l’Església i fou postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny Amic de Gaspar Melchor de Jovellanos i de Jaume Villanueva, els ajudà en les seves investigacions Durant els primers anys del vuit-cents, quan Jovellanos fou pres a Bellver, Barberí fou un…
, ,