Resultats de la cerca
Es mostren 7106 resultats
pintoresc | pintoresca
Art
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics
corneta de bec
Música
Instrument musical de vent, generalment de fusta, de perforació cònica amb forats.
Aparegué al segle XVI i fou molt emprada durant el segle XVII L’embocadura era de sàndal o de vori La família de la corneta té diferents tessitures la soprano en mi, la contralt en sol, la baixa en do i el serpent o corneta baixa en sol
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
gipó
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera
Josep Maria Estrada
Pintura
Pintor.
Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII
Sant Salvador (l’Escala)
Art romànic
Capella d’Empúries que fou el precedent de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, on fou establert, al començament del segle XVII, el convent de servites, a ponent de la neàpolis edifici de l’actual Museu d’Empúries Cal suposar-li un origen molt antic
sarabanda
Música
Dansa barroca de metre ternari i tempo variable que esdevingué un dels moviments habituals de la suite instrumental.
Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models…
Mare de Déu del Carme
Advocació que té el seu origen en la capella dedicada a la Mare de Déu que els carmelitans bastiren en el mont Carmel arran de llur institució (1209).
La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de…
Ferran Martí i Camps
Literatura catalana
Cristianisme
Arqueologia
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…
, ,