Resultats de la cerca

Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott  i  Paul Preston La…

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…

Graduat en psicologia, des del 1979 exercí el periodisme Des de molt jove formà part d’organitzacions neofeixistes Entre d’altres, fou secretari nacional del Fronte della Gioventù 1977, i el 1983 fou elegit diputat pel Movimento Sociale Italiano MSI, partit del qual fou secretari general del 1987 al 1990 i del 1991 al 1994 Durant aquest darrer mandat evolucionà d’uns postulats ultradretans vers un discurs de tipus conservador, que culminà amb la fundació d’ Alleanza Nazionale AN, partit que incloïa el MSI i els sectors més conservadors de la Democrazia Cristiana Des de l’inici, AN formà part…

Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou govern d’…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, i del 1971 al 1979 exercí com a advocat laboralista Fou el primer alcalde de Sabadell elegit democràticament després del franquisme 1979 per la llista del PSUC, càrrec en el qual fou reelegit durant cinc mandats consecutius i des del qual va impulsar la transformació de la ciutat, especialment de l’Eix Macià i el Parc Catalunya Fou també diputat provincial i membre de la Comissió de Govern de la Diputació 1979-83 i l’impulsor, i també primer president, del Consell Comarcal del Vallès Occidental 1987-91 El 1997 fou elegit president del consell d’…

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001, comèdia que…