Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
Antoni Careta i Vidal

Antoni Careta i Vidal
© Fototeca.cat / D. Campos
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber que dirigí en 1878-80 i Calendari Català on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot…
,
Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…
,
Carles Camps i Mundó

Carles Camps i Mundó
© Andreu Clapés
Literatura catalana
Poeta.
S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes 1981, L…
,
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…
Miquel Eugeni Caimaris i Torres
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño 1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…
,
Anton Busquets i Punset
Educació
Literatura catalana
Escriptor i mestre.
Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…
,
Fidel Riu i Dalmau

Fidel Riu i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes Cenacle 1915-17, plenament noucentista, i Ciutat 1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari El Pla de Bages , vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes Joventut 1918-19 i Om 1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el 1918…
,
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…
Ronald Wilson Reagan

Ronald Wilson Reagan
Política
Polític nord-americà.
Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el candidat…
Felip de Mallorca
Història
Infant de Mallorca.
Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de…