Resultats de la cerca

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…

L’ambient religiós familiar, seriós i auster, i l’autoritarisme matern influïren sobre la seva personalitat i l’orientaren cap a la poesia Debutà amb Les cahiers d’André Walter 1891, prosa poètica d’orientació simbolista i decadent, i amb altres obres que palesen unes subtils anàlisis psicològiques i reflexions sobre el desig i l’amor El 1893 un viatge a l’Àfrica determinà un canvi profund en la seva obra i originà l’alliberament moral i la desclosa vital dels seus veritables sentiments homosexuals Les nourritures terrestres 1897, obra d’estil poètic i harmoniós, patentitza una…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…

Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…

Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Monestir fundat a Burgos el 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Elionor com a panteó reial i lloc de retir de dones de la noblesa El 1199 s’incorporà a l’orde del Cister sota la jurisdicció de Cîteaux A partir d’aquell moment, Las Huelgas fou centre d’una congregació integrada pels monestirs de Torquemada, Gradefes, Carrizo, Perales, San Andrés de Arroyo, Cañas i Fuencaliente Més tard se li afegiren altres monestirs, i arribà a tenir un total de dotze abadies afiliades Protegit per papes i reis, fou escenari d’algunes coronacions, com ara la d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312 Per…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou concordat amb…