Resultats de la cerca

Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The Sociable…

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252 Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267 batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266 hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret…

Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella

El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca 1880

Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus escrits i discursos…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes africans 373-375…

Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del Rosselló de…