Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Filosofia
Història
Filòsof i polític anglès.
Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The Sociable…
Heinrich Seuse
Cristianisme
Místic alemany, conegut també per Enric Suso.
Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…
Maurici Serrahima i Palà
Història del dret
Advocat.
De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…
Francesc de Sentjust i de Castre
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar
Benet de Rocabertí
Cristianisme
Eclesiàstic, fill probable del vescomte Dalmau V de Rocabertí.
Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252 Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267 batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266 hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret…
Guillem de Vic i dels Arcs
Història
Política
Diplomàtic.
Senyor de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i alcaid de Peníscola i Biar Fill i hereu de Ramon II de Vic Passà a Castella al servei de la reina Elionor, i amb l’infant Ferran de Castella assistí a la presa d’Antequera, i el 1412 a la batalla del grau de Sagunt contra els urgellistes Alfons IV el féu cambrer major, i estigué amb ell a Nàpols i a la conquesta de Marsella 1423 El 1433 es trobava a Sicília com a conseller del lloctinent, l’infant Joan El 1441 era mestre racional de València, i el 1444 fou enviat d’ambaixador a Castella
Paulí Vernière
Enginyer francès radicat a Mallorca.
El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca 1880
Juan Vázquez de Mella y Fanjul

Juan Vazquez de Mella y Fanjul
© Fototeca.cat
Història
Polític asturià, una de les figures principals del tradicionalisme.
Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus escrits i discursos…
Valentinià I
L’emperador Valentinià I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (364-375).
Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes africans 373-375…
Pere Frederic Salvi Teyssonières
Disseny i arts gràfiques
Gravador occità.
Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del Rosselló de…