Resultats de la cerca

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

A nou anys inicià estudis amb P Blanch i quan en tenia onze, segons BS Saldoni, oferí diversos concerts de piano a Barcelona A partir de llavors degué començar a rebre classes de Jaume Biscarri, amb qui conegué la tècnica de H Herz i S Thalberg, i estudià harmonia amb G Balart Ja adolescent, començà a impartir classes de piano i a tocar en diferents cafès barcelonins Compongué la sarsuela Dramas de taberna , que fou estrenada al Teatre Odeón el 1862, i dues més, Armando el pescador 1867 i El ruego de una madre Escriví també música per a piano, per a cant i piano i algunes obres orquestrals,…

Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’Associació Musical…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès aconseguí prou fama…

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador vals, A Elvira…

Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…