Resultats de la cerca

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

Es graduà al Conservatori de Varsòvia, on estudià composició amb K Sikorski, i fou alumne de N Boulanger a París 1931-36, ciutat on residí fins a la seva mort Del 1936 al 1948 presidí l’Associació de Joves Músics Polonesos de la capital francesa És autor d’una remarcable quantitat d’obres orquestrals i de cambra, entre les quals destacà principalment Obertura 1936, obra que aplega els trets del seu estil neoclàssic i estricte, i que li valgué la Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de París del 1937 De similar importància fou Simfonietta 1940 i La femme tétue…

Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses pàgines per…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb un primer premi el 1911 Debutà als Concerts Lamoureux i formà part de l’orquestra de la Societat de Concerts com a violoncel solista El 1926 es presentà als EUA en un concert amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski Participà en concerts per Europa, Amèrica, Rússia i la Xina Del 1942 al 1963 exercí la docència al Conservatori de París Fou el primer intèrpret del Concert per a violoncel de P Honegger 1930, del qual feu un enregistrament discogràfic, i del Concert núm 1 de…

Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther El 1911 interpretà L’horizon chimérique , cicle de quatre cançons que G Fauré li dedicà Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G Fauré, C Debussy, M Ravel, D Milhaud o F Poulenc A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger També destacà en el lied , amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX Estrenà diverses…

Després d’estudiar al Conservatori de Nimes, T Dubois la dugué a París, on estudià amb Tissot i AF Marmontel, que li inculcà l’art de la pedagogia El 1893 debutà a la Sala Pleyel, però no tornà a actuar fins deu anys més tard, amb un gran èxit, en els Concerts Lamoureux El 1906 es convertí en professora del Conservatori de París i elaborà un mètode d’ensenyament, publicat el 1963, en el qual concedia una gran importància a la digitació, a les gammes i a la famosa posició corba dels dits, condicions essencials de l’escola pianística francesa Fou amiga i intèrpret de C…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…

Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el…

El 1943 s’installà a París Treballà aviat amb metall làmines de ferro, filferro i plom i, a partir del 1954 Le Poisson , utilitzà materials ferralla, carrosseries d’automòbils i instrumental compressors, martells, grues industrial per a la construcció amalgamada de masses integrades en l’espai insectes, homes alats, cossos femenins, bèsties fantàstiques — L’homme de Saint-Denis 1958, Relleu 1961—, de formes agressives, plenes de vitalitat i d’una gran força plàstica Continuà la seva producció artística amb les ‘expansions’, grans formes creades a partir del buidatge de motlles de poliuretà,…

Centre comercial Gran cementiri de París