Resultats de la cerca

És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall…

El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels…

Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de…

Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes…

L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla…

La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo , de la de Sotllo, a la vall Ferrera

A través d’aquesta serra, la vall s’obre pas cap a la Bolzana, tributària de l’Aglí aquesta sortida era protegida, des de la seva paret oriental, pel castell, actualment arruïnat, de Castellfisel El terme és en gran part boscat La superfície agrícola es limita a 129 ha el 7% del terme amb 19 ha de vinya, 2 ha d’hortalisses i 1 ha d’arbres fruiters, 11 ha de cereals i 97 ha de pastures i farratge El cens ramader és molt pobre Des del final del segle XIX la tendència de la població ha estat molt negativa 151 h el 1891, 72 el 1954, 45 el 1975 el 1982 enregistrà una…

Installats, després, a Illinois, a la vall de Cumberland i al riu Savannah, es reagruparen 1725 a l’estat d’Ohio, on feren cara d’una manera violenta a les onades de colons Semblants als indis de les praderies, a l’estiu vivien en grups de cabanes Les dones conreaven blat de moro, carbasses, fesols, etc, i els homes practicaven la cacera Cada poble posseïa una casa del consell, utilitzada també per a cerimònies religioses i de purificació L’any 1960 hi havia uns 2 250 individus a la reserva d’Oklahoma