Resultats de la cerca

Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins

Formà part, successivament, de diversos imperis i fou conquerida pels musulmans 1194 Unida al soldanat de Delhi i més tard a l’imperi mongol, al s XVIII aconseguí la independència quasi absoluta El 1856 fou annexada per lord Dalhousie a les possessions de la Companyia de les Índies Orientals, fet que provocà la rebellió del 1857 El 1902 s’integrà a les Províncies Unides i, proclamada la independència de l’Índia, formà l’estat d’Uttar Pradesh 1950

Manà la goleta “Constancia”, amb bandera brasilera, però matriculada a Barcelona, i el 1834 fou empresonat a Montevideo Uruguai es trobava aleshores en guerra amb el Brasil Aconseguí de convèncer el president Rivera per tal de obrir els ports als vaixells espanyols i així es restablí el comerç marítim amb l’Uruguai i la zona Arran del seu èxit, fou rebut triomfalment a Barcelona, on creà una Junta Mercantil per a regularitzar el tràfic de mercaderies peninsulars

Fill de Nekao I, príncep de Sais, expulsà els assiris i imposà el seu domini sobre el Delta En el cas de l’Alt Egipte no ho aconseguí fins el 656 aC, quan féu adoptar la seva filla Nitorcris per “l’esposa divina” d’Ammó-Ra Šepenwepe, que, de fet, manava a la regió Durant el seu regnat apareix una clara tendència a l’arcaisme en el terreny artístic, lingüístic i religiós, el qual perdurà durant tota la dinastia

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Es formà com a ciclista de carretera abans de passar a la competició en pista El 1995 baté el rècord del món del quilòmetre 101945 minuts i el 1996 debutà en uns Jocs Olímpics El 2004 aconseguí la medalla d’argent a Melbourne en velocitat olímpica i en la final del circuit de Keirin Japó i als Jocs Olímpics d’Atenes repetí el segon lloc El 2005 acceptà una oferta per a córrer al circuit de Keirin

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes