Resultats de la cerca

Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales contra…

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’ Ideari de…

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…

Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas…

Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part del segle XIX…

El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…

Fou fundat l’any 1982 i ràpidament assolí la tercera divisió Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 1988-89 recuperà la tercera divisió, la qual cosa collocà el club en una situació econòmica difícilment assumible L’any 1990 signà un acord de collaboració amb l’Espanyol i el 1991 passà a ser-ne filial, amb Paco Flores d’entrenador La segona temporada com a filial, l’equip passà a jugar al camp del Júpiter de Barcelona i a vestir l’equipació de l’Espanyol, mentre que els equips de futbol de base continuaven tenint la seu a Santa Cristina d’Aro La temporada 1993-94…

El mapa representa una aproximació al volum dels moviments migratoris internacionals de la segona meitat del segle XX mitjançant una mesura indirecta, que consisteix en la variació del nombre d’estrangers per estats entre el 1950 i el 2000, i les direccions dels fluxos migratoris més destacats Durant la segona meitat del segle XX es constitueixen uns grans focus d’immigració El primer, format pels Estats Units i el Canadà, rebé durant la dècada dels anys cinquanta un volum important de refugiats procedents dels països de l’est d’Europa, sense descomptar un nombre significatiu de jueus…