Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Benet Morató i Maynou
Música
Director i compositor català.
Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929
Joe Moro
Música
Trompetista basc.
Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents
Jesús Arámbarri y Gárate
Música
Director d’orquestra i compositor basc.
Estudià a la seva ciutat natal amb Jesús Guridi, entre d’altres, i posteriorment a París, on fou deixeble de Paul Dukas A Basilea estudià direcció d’orquestra amb Felix Weingartner El 1933 tornà a Bilbao, on dirigí la Banda Municipal El 1939 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal Es traslladà a Madrid, on impartí classes d’harmonia al conservatori a partir del 1953 dirigí l’Orquesta de Conciertos i presidí l’Asociación de Directores de Orquesta Españoles Compaginà aquesta activitat amb collaboracions amb l’Orquestra Nacional d’Espanya
Joan Artigues i Ferragut
Historiografia catalana
Arabista.
Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España
Luis Orgaz Yoldi
Història
Militar
Militar.
Implicat en la rebellió de Sanjurjo agost del 1932, fou destinat a Canàries Arran de l’aixecament del 18 de juliol fou alt comissari del Marroc i assegurà el pas de les tropes a la Península Cap d’una divisió en el front de Madrid desembre del 1936, dirigí 1937 la Jefatura de Movilización, Instrucción y Recuperación, per a la formació d’oficials provisionals Fou cap dels exèrcits de Llevant 1938-39 i capità general de Catalunya 1939-41, alt comissari del Marroc 1941-45 i cap d’estat major 1945-46
Nicomedes Pastor Díaz Corvelle
Literatura
Poeta gallec.
En la seva joventut conreà el gallec, i el seu poema A Alborada 1828 és considerat el punt de partença del Rexurdimento literari gallec del s XIX Hom li atribueix també un poema llarg en gallec Egloga de Belmiro e Benigno , compost abans del 1832, any que Pastor Díaz es vinculà a la vida literària i política de Madrid En castellà escriví una novella d’ambient gallec De Villahermosa a la China 1858 i poemes com La mariposa negra, A la luna i A la muerte, d’un Romanticisme d’arrel germànica
Julián Sanz del Río
Filosofia
Filòsof.
Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus
Ventura Rodríguez Tizón
Ventura Rodríguez Tizón Pati interior de l’antic hospici d’Olot (1779-84), actualment Museu Comarcal de la Garrotxa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte castellà.
S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783
Ventura de la Vega
Teatre
Autor dramàtic castellà d’origen argentí.
Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón
Francesc Xavier Ugarte i Pagès
Història
Polític.
Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà