Resultats de la cerca
Es mostren 40704 resultats
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…
Corró d’Avall
Poble
Poble i cap del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia Santa Eulàlia, el 1022 la primitiva església ha sofert diverses modificacions Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona 1381 d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alineacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat amb tot, una part del nucli urbà de Granollers barri de Bellavista, en expansió és encara dins el…
Torrefeta i Florejacs

Florejacs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Parestortes
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, als turons que separen les conques de l’Aglí i de la Tet.
És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865, augment degut a…
Aleny

Vista general d'Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’…
la Freixneda
Municipi de Matarranya, estès a l’esquerra del Matarranya, límit est del terme, aigua amunt de la riera de Tastavins.
Travessa el terme d’est a oest el barranc de les Canals, afluent, per l’esquerra, del Matarranya El secà cereals, oliveres, ametllers i vinya ocupa la major part del terme, seguit de les pinedes i el pasturatge El regadiu, migrat, aprofita l’aigua del Matarranya Les activitats industrials són derivades de l’agricultura oli, farina Del 1981 al 1982 el municipi de Fórnols de Matarranya estigué agregat a la Freixneda La vila 431 h agl 1996 585 m alt és al vessant d’un turó 616 m alt, uns 3 km a l’oest del Matarranya L’església parroquial Santa Maria és renaixentista, com la casa de la vila,…
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és…
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…