Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
contrafort
Construcció i obres públiques
Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, etc.
Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes mitjançant els…
Miguel Ángel Gimeno Jubero
Dret
Jutge.
Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María…
Lluís Armet i Coma
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques, l’any 1961 inicià la seva activitat política com a responsable de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya El 1974 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya i posteriorment participà en la constitució 1978 del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya 1979-80, diputat al Parlament de Catalunya 1980-2001, primer tinent d’alcalde de Barcelona 1987-95, senador 1996-99 i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya 1996-99, i des del 2001 és conseller del Tribunal de Comptes, i…
bumerang
Etnologia
Militar
Bastó llancívol, usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba..
Pot ésser amb retorn o sense El bumerang amb retorn és lleuger, de secció planoconvexa o biconvexa amb un lleu retorciment en espiral a la manera d’una hèlix que fa que torni fins a prop del llançador és emprat exclusivament a l’oest d’Austràlia El bumerang llancívol corrent, el que no torna, és més feixuc i menys corb, i és emprat com a arma de caça i de guerra Fora d’Austràlia és emprat entre els indis hopis d’Amèrica, al Dècan i a Etiòpia El bastó llancívol era emprat també a l’antic Egipte, i ha estat trobat a les excavacions d’Århus Dinamarca corresponents a l’edat de la…
Mútua Escolar Blanquerna
Institució escolar fundada a Barcelona el 1924 en ésser dissolta l’Escola Graduada de la Mancomunitat.
Reprengué la pedagogia aplicada en aquesta institució, basada en el mètode Montessori Alexandre Galí , el principal promotor i fundador, en fou l’assessor pedagògic, i el primer president Joan Garriga i Massó Organitzà l’Escola Blanquerna i les acadèmies Monturiol i Elisenda El 1929 creà una nova secció, l’Acadèmia de Música de Barcelona Atès el ràpid creixement de les escoles, hom construí un edifici adequat a la Via Augusta, inaugurat el 1933, on funcionaren fins el 1939 El 1936 passà a dependre directament de la Generalitat com a Escola d’Experimentació i Assaig La Mútua,…
Josep Maria Boix i Selva

Josep M. Boix i Selva
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill…
,
Magí Brufau i Estrada
Avicultura
Veterinària
Veterinari, pioner de l’avicultura científica a l’Estat espanyol.
Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del…
Francesc Mestre i Noè
Historiografia catalana
Escriptor i impulsor del catalanisme a Tortosa.
És autor d’ El arte en la santa Iglesia Catedral de Tortosa 1898, El Palau Episcopal de Tortosa 1900 i de diverses biografies d’escultors tortosins Josep Santiago i Vestrateu 1923 i Víctor Cerveto i Riba 1925 Collaborà en la premsa local, i els seus articles apareguts en la revista La Zuda 1916-33, sota la secció “Contalles crepusculars tortosines”, foren recollits en un llibre editat el 1984 per Ramon Miravall i M Antònia Parés Altres obres seves són La Renaixença de Catalunya i els periodistes i literats tortosins del renaixement 1934, 2a ed del 1981 i Girípigues tortosines…
In nomine
Música
Composició instrumental anglesa dels segles XVI i XVII que utilitza l’antífona Glo ria tibi Trinitas, inclosa en el ritu Sarum, com a cantus firmus.
El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…
grup
Música
Terme que designa les seccions principals d’una exposició i d’una reexposició d’una obra en forma sonata.
Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó, fins i tot…